Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 16 de juliol de 2020

VE-MU


DIUMENGE, 12 DE JULIOL

No tinc per costum sortir dos dies seguits a escalar, (el cos ja no està per fer excessos) però donat que dimecres no vaig sortir, s’imposa fer la segona sortida de la setmana.
Per sort l’Isabel, s,apunta i no em cal fer la ronda de trucades. A més tenim una via pendent de fa molt temps ala que sempre volem anar i queda relegada a segona posició a l’espera de la seva oportunitat.
Avui, si.
Sortim del Bruc a les 7,30 del matí, direcció Vic. El nostre objectiu, la via “Ve-Mu” als cingles de Rupit.


Es una via amb una aproximació curta i un retorn encara més curt, i entremig una paret d’uns  cent metres amb roca discreta però que es supera bàsicament amb tècnica artificial.
Deixem el cotxe a tocar del Salt de Sallent, en una entrada petita on poden aparcar dos cotxes.


L’aproximació, és lògica cal travessar el Salt de Sallent i anar fins el mirador, si seguim la línia de cingle superat el mirador hi ha una canal que baixa fins el fons del cingle on hi ha una petita bassa que forma el Salt. A l’esquerra d’aquesta , comença la via.


La primera tirada ens sorprèn, una roca que rellisca mooolt i cap assegurança a la vista per superar els primers cinc metres, desprès la cosa canvia i tot i les herbes i esbarzers que trobem es deixa fer. També hem trobat dos pitons i dues bagues llaçades. La reunió en una petita cavitat sota els sostre que ens caldrà superar.


La segona tirada és curta i tota amb artificial, cal superar el sostre que tenim damunt i a la tirada trobarem de tot, pitons, espits vells i un parabolt cada quatre o cinc assegurances. Els espits, millor fer un acte de fe i no mirar-los gaire.


La tercera tirada comença com ha acabat l’anterior en artificial d’espits i crec recordar algun burí primer en flanqueig i desprès superant un petit desplom just fins sota un bosc. Aquí hi ha un passatge curiós per sortir de la paret i pujar fins la reunió tot fent el “tarzan”. Fem reunió just sota un nou mur que ens barra el camí.


La quarta tirada supera aquest petit mur amb tres passatges d’artificial molt llargs fins arribar als arbres i desprès bosc amunt fent el senglar fins una gran feixa. La reunió en un arbre abans de la caiguda d’aigua (hi ha quatre o cinc arbres lligats amb una corda).


La cinquena tirada, es fàcil però impressionant, cal caminar per darrera el salt d’aigua sobre herba mullada, molsa i basals d’aigua amb el peus de gats i finalment creuar un tram de bosc molt brut de matolls però on hi ha un passamà per progressar.


Ara ja estem a la part final de la via.


La sisena tirada es quasi tota ella en artificial però amb els passos molt llargs, algun parabolt (no recordo que fossin gaires), et donen confiança per forçar a últims de l’estrep, tot i l’estat del espits. A mitja tirada i sortint d’un clau invertit cal superar un tram en lliure (desprès de tanta estona penjats dels estreps, és difícil sortir en lliure).


La darrera tirada, comença potent, cal superar un segon sostre però el pas d’entrada és moolt llarg, la resta tot i ser lleugerament desplomada es deixar fer bé. En aquest tram necessitarem un parell de plaquetes recuperables.


Una vegada al cim, recollim el material i fugim de la gentada que hi ha per la zona.
Ara , camí de casa tan sols resta aturar-nos per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada