Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 20 de juliol de 2020

LLORENS JOAN


DISSABTE, 18 DE JULIOL

Aquesta setmana toca tatxar una via de la llista de pendents.
Poc desprès d’obrir-se la via vaig trobar la ressenya i amb el meu fill Guillem varem decidir anar a provar-la però varem tenir la mala pensada d’anar-hi desprès d’una puja i la primera tirada estava impracticable.
Aquesta setmana sortim l’Isabel, el Juan Carlos i jo i ell ens ha proposat anar-hi i és una bona oportunitat per tatxar-la.


Sortim com sempre a les set del mati i fem l’aturada per esmorzar a Oliana. Desprès directes a Fígols per començar l’aproximació.
Desprès de pujar quasi tota la pista, arribem a la fita que assenyala el desviament per anar a peu de via. Fem una mica el senglar fins que localitzo els primers parabolts de la via (sort que recordava vagament com era l’inicií perquè la motxilla de bomber ja no l’he vist.


La primera tirada comença indefinida i cal arribar a la primera assegurança que assenyala el principi de les dificultats. Uns pocs metres molt verticals i finets que donen pas a un nou tram sense dificultats per arribar a la reunió.


La segona tirada és de les tirades maques de la via, una tirada d’adherència amb aire entre les assegurances, però amb grau amable que et permet gaudir-la.


La tercera segueix igual, comença amb una placa d’adherència on cal navegar i a la part final de la tirada trobarem una corda fixa que et porta a la reunió.


Aquí la tònica de la via canvia completament, deixem les adherències de les primeres tirades per enfilar-nos per unes plaques verticals fissurades on cal navegar per trobar el millor camí.


La següent tirada (la cinquena ) personalment es la pitjor de tota la via. La roca tot i que esta sanejada sembla un crocant  i no te l’aspecte de solidesa que la resta de tirades (no obstant, no se’ns ha trencat res). A mitja tirada hi ha un passatge que ja sigui per la roca o per que és difícil ens ha costat força superar-lo.


La sisena, és de llarg la millor tirada, un mur de forats molt vertical on cal llegir be la roca si no vols trobar-te crucificat. Hi ha un tram a mig recorregut on m’ha calgut tibar de cinta, (els braços ja no responien),


La darrera tirada normalment la gent la fa en dues però el Juan Carlos ha volgut enllestir la feina directament i ha tirat pel dret.


El primer tram (una fissura vertical que pots superar amb bavaresa es deixa fer bé però desprès hi ha un mur vertical amb dos parabolts on m’ha calgut posar estrep. Una vegada superat aquest mur ja es suavitza la via i permet progressar amb tranquil·litat fins el cim.


Hem trobat la via equipada, tan sols hem posat algun camalot per evitar excursions entre assegurances (esporàdicament). Els ponts de roca si que n'hem trobat algun que fa fresat però son fàcils de reforçar.
Ara és primera hora de la tarda i hem pogut fer tota la via a l’ombra, però queda la tornada i una vegada hem deixat el bosc darrera el Sol ens ha  demostrat que estem en plena canícula i apreta de valent.
Una vegada a la pista hem seguit un camí senyalitzat nou que ens estalvia baixar per la pista i que no deixarem fins el cotxe.
Ara tan sols resta fer el camí de tornada, no sense abans aturar-nos a Oliana per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada