DISSABTE, 18 DE JULIOL
Aquesta setmana toca
tatxar una via de la llista de pendents.
Poc desprès
d’obrir-se la via vaig trobar la ressenya i amb el meu fill Guillem varem
decidir anar a provar-la però varem tenir la mala pensada d’anar-hi desprès
d’una puja i la primera tirada estava impracticable.
Aquesta setmana
sortim l’Isabel, el Juan Carlos i jo i ell ens ha proposat anar-hi i és una
bona oportunitat per tatxar-la.
Sortim com sempre a
les set del mati i fem l’aturada per esmorzar a Oliana. Desprès directes a Fígols
per començar l’aproximació.
Desprès de pujar
quasi tota la pista, arribem a la fita que assenyala el desviament per anar a
peu de via. Fem una mica el senglar fins que localitzo els primers parabolts de
la via (sort que recordava vagament com era l’inicií perquè la motxilla de
bomber ja no l’he vist.
La primera tirada
comença indefinida i cal arribar a la primera assegurança que assenyala el
principi de les dificultats. Uns pocs metres molt verticals i finets que donen
pas a un nou tram sense dificultats per arribar a la reunió.
La segona tirada és
de les tirades maques de la via, una tirada d’adherència amb aire entre les
assegurances, però amb grau amable que et permet gaudir-la.
La tercera segueix
igual, comença amb una placa d’adherència on cal navegar i a la part final de
la tirada trobarem una corda fixa que et porta a la reunió.
Aquí la tònica de la
via canvia completament, deixem les adherències de les primeres tirades per enfilar-nos
per unes plaques verticals fissurades on cal navegar per trobar el millor camí.
La següent tirada (la
cinquena ) personalment es la pitjor de tota la via. La roca tot i que esta
sanejada sembla un crocant i no te
l’aspecte de solidesa que la resta de tirades (no obstant, no se’ns ha trencat
res). A mitja tirada hi ha un passatge que ja sigui per la roca o per que és
difícil ens ha costat força superar-lo.
La sisena, és de
llarg la millor tirada, un mur de forats molt vertical on cal llegir be la roca
si no vols trobar-te crucificat. Hi ha un tram a mig recorregut on m’ha calgut
tibar de cinta, (els braços ja no responien),
La darrera tirada
normalment la gent la fa en dues però el Juan Carlos ha volgut enllestir la
feina directament i ha tirat pel dret.
El primer tram (una
fissura vertical que pots superar amb bavaresa es deixa fer bé però desprès hi
ha un mur vertical amb dos parabolts on m’ha calgut posar estrep. Una vegada
superat aquest mur ja es suavitza la via i permet progressar amb tranquil·litat
fins el cim.
Hem trobat la via equipada, tan sols hem posat algun camalot per evitar excursions entre assegurances (esporàdicament). Els ponts de roca si que n'hem trobat algun que fa fresat però son fàcils de reforçar.
Ara és primera hora
de la tarda i hem pogut fer tota la via a l’ombra, però queda la tornada i una
vegada hem deixat el bosc darrera el Sol ens ha
demostrat que estem en plena canícula i apreta de valent.
Una vegada a la pista
hem seguit un camí senyalitzat nou que ens estalvia baixar per la pista i que
no deixarem fins el cotxe.
Ara tan sols resta
fer el camí de tornada, no sense abans aturar-nos a Oliana per fer la cervesa
de rigor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada