CINGLES DE LA CREUETA II

 

DIUMENGE, 23 D’AGOST

Ja hem acabat l’estada a la Val d’Aran i tornem a casa, però aquesta vegada tornem el dissabte o sigui que si puc sortir será el diumenge i tinc poca capacitat de maniobra per trobar companys.

Per sort , la colla de Vilafranca amb en Pere al davant sempre m’han donat suport i com que ells no fan vacances fins el setembre, encara podré ser acollit.

Al vespre, quan se segur que podré sortir, parlo amb ells i quedem en trobar-nos a Manresa com tenim per costum sempre que sortim. El seu objectiu son les noves vies obertes al Cingle de la Creueta, fa cosa d’un mes varem pujar-hi a fer un primer tast i ara sabem que hi ha noves vies per fer.

Per acabar-ho d’amanir, hi ha poca aproximació, les vies estan a l’ombra i com que son curtes no hi ha limitacions, quan ens cansem , marxem.

A la sortida coincidim quatre que venim de diferents comarques de Catalunya, hi estem representant al Baix Llobregat, el Penedès, el Vallès Oriental i la Noguera.

Una vegada arribats al lloc on deixem el cotxe, fem la curta aproximació i ens repartim en dues cordades. El Pere i el Josep aniran junts i el Benjami i jo farem l’ altre cordada.

Nosaltres escollim com a primera via la “Els 76 de l’Emili”, que d’entrada ens deixa perplexos, veiem dues sagetes picades a la paret però la dificultat que dona la ressenya no es correspon amb el que veiem, desprès de provar-ho , decidim pujar per la lògica, una fissura sanejada que hi ha a la dreta que primer es mes fàcil que no diuen però que desprès es redreça i seguir que te la dificultat anunciada.

La segona tirada va per unes plaques a la dreta d’una de les vies que varem fer l’altre dia, ja varem veure els parabolts però al no saber on ens posàvem , varem obviar-ho.

La segona via que fem és la que han fet els companys, la “ l’aresta del avis”.

La primera tirada presenta un festival d’adherència amanit amb forats d’  escàndol i arbres que ara per ara et salven la vida, però el dia que no hi siguin, farà modificar la dificultat de la tirada.

La segona tirada comença seguint l’esperó i puja fins la reunió de la via “matins a la fresca” que ja varem fer l’altre dia, en un moment donat ens hem decantat a la dreta i hem acabat arribant a la reunió per aquesta..

La tercera via ha estat la “ set a la nou” que ha resultat ser una línia molt engrescadora i un itinerari molt bonic. Presenta dues tirades però a mi m’ha agradat especialment la primera, superant una sèrie de díedres molt estètics.

Com que en aquesta via, el Sol, ja comença a torrar-nos, decidim deixar feina per a una propera visita, donat que sabem s’està treballant en diferents línies noves.

J. ESTRUCH