Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 28 d’agost de 2020

VIA JF 80

 DIMECRES, 26 D’AGOST

Ja fa un temps l’Emili va passar-me la ressenya d’una via que tenia la colla oberta des de feia molts anys i que ara amb motiu de l’aniversari d’en Joan havien decidit publicar-la.

La veritat que el fet que no arribes a cap lloc concret feia que tingues recança en anar-hi, però aquests dimecres els astres s’han alineat per anar-hi i es donen les condicions de temps calorós , horari curt i ganes de descoberta.

S’han apuntat a la sortida, el Manel i el Ginés.

Trobar la via no ens costa gaire, de fet , tenim la zona bastant trillada, a més l’Emili va fer-me unes indicacions de localització perfectes.

Arribem a peu de via i la localitzem fàcilment, cal començar.

La primera tirada, esta bruta de sorra i branquetes arrossegades per l’aigua i  aleshores caiem que no fa pas gaires dies va caure a la zona un aiguat considerable, és un tema que no havíem tingut present.

Els primers metres, amb compta es deixen fer fins la primera assegurança però ara ve un tram molt difícil amb caiguda al terra, aconsegueixo passar nomes desprès de protegir el pas amb la següent assegurança, desprès amb dues assegurances passades ja puc arriscar-me més i aconsegueixo fer els següents passos difícil. Superada la tercera assegurança ja baixa la dificultat però compte amb la terreta que hi ha.  Trobem la tirada més difícil que no diu la ressenya.

Entrem a la reunió per una vira amb una corda fixa que segueix cap a la dreta.

La segona tirada, és més fàcil però amb roca bastant dolenta,  en dos trams de la tirada hi ha una corda fixa que no cal utilitzar però s’agraeix que hi sigui. La reunió esta sobre un pa de terra amb arbres però amb una aparença sospitosa de que en qualsevol moment pot caure tot.

A la tercera tirada tot canvia, una placa vertical amb forats, regletes, fissures s’enfila recte amunt. Els primers cinc metres, difícils i crec que un pel per sobre de la graduació que li donen , la resta si que la graduació correspon a la dificultat que hem trobat. La reunió just sota el pany de paret de sobre, hi ha una corda per remuntar el bosquet.


La quarta tirada, ja te un caire més modern i esta tota equipada amb parabolts, nosaltres la hem fet en artificial, tot i que hem provat de pujar el màxim en lliure, (fins la segona xapa) desprès els braços han dit “figa”. Segur que aquesta tirada no trigarà gaire en ser “alliberada”.

A la reunió final , hem vist molt factible la continuació fins l’aresta i el cim, però cal treballar-la.

Amb tres rapels tornem a estar a la canal i directes a fer la cervesa, perquè tot i no tocar-nos el Sol, la calor és important.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada