Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 25 d’agost de 2020

KALAMITY'S

 

DIMARTS, 18 D’AGOST

Aquesta setmana la passaré amb la família per la Val d’Aran i aquesta vegada no tinc clar si podré escalar, fa dos anys vaig coincidir amb en Ricard i varem poder sortir a fer una escalada , però aquest any ell ja ha marxat.

Per sort el Jordi i la seva família vindran a passar un parell de dies amb nosaltres i possiblement podrem escapar-nos a fer quelcom.

El dimarts quan arriben ens posem d’acord i decidim anar a fer quelcom curt per tornar aviat al càmping.



La proposta guanyadora ha estat la via “Kalamity`s” del company Marc i companys seus.

El Jordi ja la ha fet, però no l’importa repetir-la i jo la tinc a la llista.

Deixem el cotxe al pàrquing de Unha i enfilem camí de la ferrada, jo confiant que el Jordi ja havia fet l’aproximació i ell confiant que jo hauria mirat com anar-hi i de fet quan portem quasi una hora pujant veiem que ens allunyem molt de la paret i decidim rectificar.


Tenim dues opcions, creuar a mitja altura els boscos o baixar fins a trobar el creuament que segurament ens hem saltat. Per no liar més la troca decidim anar pel camí segur i recular.

Per fi, estem a peu de paret i orientant-nos un xic aviat trobem el peu de paret -que no és fàcil – està ben amagat.


El primer tram no és gaire engrescador, la roca amb molsa i ombrívola sembla poc acollidora i cal buscar les assegurances per saber el camí.


La segona comença amb un tram difícil que hem resolt amb A0 per desprès entrar en una placa tombada fins un bosc on hi ha la reunió.


La tercera s’enfila ver un díedre ben assegurat amb una sortida potent que ens deixa en una placa i desprès per un caos de blocs entra en una feixa. Nosaltres hem fet reunió al final de la feixa a l’esquerra desprès de creuar-la.


La següent tirada ja hem fa canviar l’opinió de la via, fins ara la trobava justeta i amb roca no gaire agraïda , però a partir d’aquí he gaudit molt de la via.

Aquesta tirada creua una placa amb tendència a la dreta fins arribar a una aresta esmolada punt on hi ha la següent reunió.


La cinquena tirada comença per un díedre / encastament i superat aquest s’enfila per una placa molt vertical que hem pogut superar amb un pas de A0.


La darrera tirada, segueix la mateixa tònica de verticalitat i dificultat per acabar en una canal on trobarem una corda fixa que ens deixa a l’ instal·lació del ràpel. Convé passar una baga per la corda perquè la baixada es plena d’herba llarga que rellisca molt.


D’ aquí en dos ràpels estem a terra just on comença la via Joan Petit, ara tan sols resta baixar pel bosc fins a trobar un dels camins de la ferrada i desfer-lo fins el poble.

Com que amb la marrada del matí anem justos de temps, decidim fer la cervesa al càmping amb la família.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada