VIA MARC

 

DISSABTE, 15 D’AGOST

L’època de vacances  sempre ha estat difícil trobar company, qui més qui menys estructura les vacances a la seva mida i la de la família.

Nosaltres ( la família) acostumem a fer vacances de càmping com que som uns culs inquiets no les fem al mateix lloc i normalment visitem diferents càmping a diferents zones.

Aquesta vegada entre càmping i càmping, tinc un dia lliure que vull aprofitar per escalar i per sort la Isabel  esta per la zona i disponible.

Quedem de bon matí amb l’ intenció de cercar una zona fresca per escalar, però la meteo es insegura i per la nit ha fet un canvi radical que ens obliga a improvisar.

Finalment decidim anar a Camarasa on tenim la ombra assegurada.

Per culpa de la massificació de la zona, s’ha tancat l’accés a la presa i cal caminar des del pont i nosaltres hem tingut que deixar el cotxe al pàrquing del sòcol.

No tenim clar quina via fer, però com que no volem patir , escollim fer la via “Marc” que esta completament equipada i la recordo molt estètica.

La primera tirada comença amb un desplom  que alguns “lolos” es fan en lliure, nosaltres ni pensar-ho, tan sols en el tram final de la tirada tot resseguint un petit díedre pots fer uns metres en lliure, tot i que l’entrada a la reunió demana una bona apretada.

La tercera té una sortida de la reunió per una placa molt vertical i fina fins entrar en un díedre on la dificultat baixa, però l’entrada a la reunió torna a demanar concentració aquesta vegada per la terra que hi ha i les presses romes que no et donen confiança.

La quarta tirada és la “fàcil ” de la via, tot i així l’entrada a la reunió demana concentració i visió de l’entorn (no sempre pujar recte amunt és la millor solució).

La darrera tirada és una joia, comença per una placa vertical que pujarem en diagonal a l’esquerra fins un díedre que puja amb tendència a la dreta fins la reunió.

La part més difícil de la tirada és entrar al díedre que ens obliga a fer dos passos de A0 fins col·locar-te bé al díedre , desprès amb alguns passatges de bavaresa anem progressant fins la reunió.

Encara estem a l’ombra i ara tenim dues opcions, la primera sortir per una rampa fàcil fins trobar el camí  de “la Feixa del Cinquet”  o fer dos ràpels fins el peu de via.

Amb la “calda” que cau, la segona opció és la més encertada.

Ara tan sols resta tornar al cotxe, amb una solana espectacular i anar a cercar una bona cervesa.

J. ESTRUCH