Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 28 de setembre de 2020

DOS KERUBINS + PAS DE BLOCK

 DIUMENGE, 27 DE SETEMBRE

Aquesta setmana de temps insegur, la nostra prioritat, a més d’escalar és fugir del fred i del vent.

D’ entrada serem quatre , amb dues propostes sobre la taula, una de fer quelcom a la Serra de Carreu i la segona escalar a Abella de la Conca.

Com que tots dos sector estan a ponent decidim escollir sobre la marxa i mentre esmorzem, tot i que per les prediccions del temps, millor anar a Abella perquè farà vent gelat per les altures i la Serra de Carreu esta per sobre.

Les propostes que tenim d’ Abella totes esta fora del sector poble o sigui que no ens afectaran les restriccions que hi ha d’ escalar sobre el poble.

La nostra proposta es començar per la via “Dos kerubins” a l’ agulla ajaguda, baixant per la vessant Nord i apropar-nos a les vies que hi ha darrera on els companys, Rovira i Alarcon estan fent una tasca important d’ obertura de vies.

Actualment a la zona en tinc controlades tres vies noves i una amb gestació.

El nostre propòsit es fer-ne alguna per conèixer el lloc i tornar-hi a completar l’ activitat.

Hem decidit fer dues cordades, el J. Coll i jo en una i en P. Giró i el B. Audet una altre. Començarem per la via “Dos kerubins”.

A la primera tirada ens hem liat una mica i a mitja tirada hem flanquejat massa a l’esquerra i hem acabat a mitja tirada de la via del Pere (per sort el tram més bonic de la primera tirada de la via del Pere encara no l’hem passat i podem gaudir-lo). Tot i que ens hem perdut la part més difícil de la primera tirada dels dos kerubins. Els companys han esmenat el error i  han seguit be la via.

Per tornar al nostre objectiu, a la segona tirada hem flanquejat a la dreta per incorporar-nos al itinerari , però ja per sobre de la primera reunió. Aquesta tirada esta poc assegurada i es força mantinguda amb el cinquè grau, a més hi ha blocs que fa por agafar-los per no tirar-los sobre els companys de la reunió (encara tenim massa present el recent i desgraciat accident, del company Emili, a les nostres ments).

La tercera tirada és la mateixa que la via del Pere , sense problemes fins a la instal·lació del ràpel.

El ràpel el direccionem a la paret nord on amb 45 metres, volats, ens deixa al terra. Ara tan sols resta remuntar la vall fins el peu de la via que hem escollit, (visible des de l’agulla).

Nosaltres escollim la via “pas de block” i en Pere i Benjamí la “Diego Martinez”.

La primera tirada de la via , és la millor , supera un diedre molt franc on cal reforçar les assegurances.

La segona és un flanqueig caminant a l’esquerra fins a trobar una fletxa gravada a la paret..

La tercera i quarta tirades van seguint més o menys l’aresta de l’agulla fins el cim on coincideixen les dues vies.

Els ràpels son per la via “Diego Martinez” que amb tres ràpels ens deixa a peu de via.

Encara tindríem temps de fer una tercera via, però ja en tenim prou, el fet de fer ràpels entre via i via , talla molt el rotllo i decidim deixar-ho per un altre dia.

Ara tan sols resta desfer el camí d’ aproximació per tornar al cotxe.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada