Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 9 d’octubre de 2020

EL CAMÍ DELS ALAMALIVONS

 DIJOUS, 08 D’ OCTUBRE

Aquest dijous he fet una de les coses que portava pensant des de feia molts anys. Anar a escalar i anar a buscar bolets en una mateixa sortida (no em refereixo a aprofitar el fet d’escalar i de trobar algun bolet al pujar o baixar de la via, si no, de portar el meu cistell i el meu gabinet i voltar pel bosc  a la caça i captura del bolet i desprès deixar-ho tot al cotxe i escalar una via).

Diumenge passat, tot baixant de la via que varem escalar, i direcció al cotxe, la sort ens va permetre trobar algun rovelló que varem recollir aprofitant el casc com a cistell. A l’Isabel li va agradar i va quedar amb ganes de repetir la jugada.

Aquesta setmana a les propostes normals , li he fet una que sabia no podria dir que no. (anar a buscar bolets i a escalar ). Li proposo anar al Solsonès per fer la via “El camí dels alamalivons” i desprès pujar fins Canalda per buscar “rovellons”.

Sortim del Bruc directes a Vilamala però arribats al pàrquing hi ha molta boira baixa que ho envolta tot (arriba per sobre del pàrquing), aleshores decidim canviar l’ordre de l’activitat i pugem fins el Coll de Jou per anar a la caça del bolet.

Hem estat unes dues hores voltant per un bosc que quasi sembla les rambles de Barcelona, sentim veus per tot arreu, però bé, el resultat crec que ha estat satisfactori.

Agafem el cotxe i tornem al pàrquing de Vilamala on encara hi ha boira, però molt suau i amb tendència a desaparèixer.

Ens preparem i fem l’aproximació, aquí si que no trobem a ningú, bé, tan sols unes cabres que no ens treuen l’ull de sobre i que cada poc ens tiren alguna pedra, per avisar-nos que elles son allà.

Aquesta via, m’ha agradat tan com la primera que vaig fer a la zona (no comprenc la mala fa que te la zona, creia que el rocam seria pitjor del que és...... ufff !! el que fa la publicitat dolenta ).


La primera tirada, és una tirada d’anar segur i amb calma, mirant bé les pedres on t’agafes, però no es trenca res, axó si, hi ha aire entre les assegurances.

La segona fa un flanqueig a l’esquerra per agafar un esperó ajagut , no es dificil però hi ha mooolt aire entre els parabolts de la tirada.

La tercera tirada comença superant un petit mur molt podrit per entrar en un gran replà que es fa caminant fins un segon bosc penjat situat a l’esquerra , (son uns 120 metres sense res.

Aquí cal remuntar una rampa fàcil en direcció a una gran pedra vermellosa, i uns metres per sobre d’ ella trobarem la reunió amb un sol parabolt i una baga.

La següent tirada per mi es la millor de la via, una placa força vertical amb una roca molt adherent on es barregen els còdols amb els forats, una molt bonica tirada.


La darrera tirada és curta, uns quinze metres però hi ha el passatge més difícil de la via amb una sortida molt vertical.

Una vegada dalt, pleguem el material i xino xano anem pujant fins el cotxe, que el tenim molt a prop.

Amb la feina feta, baixem a Solsona per fer una bona cervesa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada