L' ULL DE L'ELEFANT

 DIUMENGE, 11 D’OCTUBRE

Aquesta setmana teníem que ser pocs perquè un cap de setmana llarg convida a marxar lluny, però finalment ens hem ajuntat dos grups  i serem sis companys. Nosaltres serem tres, l' Isabel, el Josep i jo.

Mentre esmorzem a Artesa de Segre, anem definint els nostres objectius, tot i que nosaltres tenim clar el nostre, la via “ l’ull de l’elefant”  que és l’ única que em queda per fer de la primera tongada de vies que van obrir-se a la paret.

Ara ja n’hi ha més, però les guardarem per més endavant, segons algunes veus apreten fort.

Els companys de Vilafranca que ja han fet la que nosaltres volem fer, es decideixen per una de les darreres obertures.

Arribats al pàrquing encara tenim ombra a la primera tirada, no cal correr, la temperatura es baixa i volem que la paret s’escalfi.

Quan estem a peu de via, ja toca el Sol i comencem l’escalada amb el primer tram d’artificial al que segueix unes plaques d’adherència protegides amb ponts de roca i algun parabolt, però la via no esta gaire neta i amb molsa a les plaques , el que fa que gaudim gaire de la tirada.

La segona tirada, segueix el mateix patró, plaques d’adherència amb molta molsa  negra enganxada, hi ha algun passatge on cal confiar molt amb els peus de gat.

Amb aquestes dues tirades deixem la part més jaguda de la via i ens posem sota la gran cúpula on sembla que la roca millora i molt, però encara la molsa ens farà patir els primers metres de la tercera tirada. La resta  de tirada amb roca molt bona i adherent, coberta de gotes d’aigua i cigronets de formació calcaria , com si estiguéssim dins d’una cova.

La tirada es plaent, excepte els darrers metres per entrar a la reunió on hi ha un tram molt obligat i sense possibilitats de protegir-lo.

La quarta tirada es quasi tota en artificial, on cal combinar els passos equipats amb d’altres que cal equipar amb flotants. Una vegada superat el desplom cal fer un tram en lliure per arribar a la reunió. Aquest tram, no gaire difícil però que no sense possibilitat de protegir-lo i una caiguda abans d’entrar a reunió implicaria un pèndol considerable.

La darrera tirada, comença molt potent si vas en lliure però amb un parell de flotants i les dues assegurances que hi ha , ja pots arribar a la bavaresa, que és més suau i fer la resta de tirada en lliure, axó si, cal protegir-la tota ella a excepció d’un pito.

La darrera reunió l’hem fet al rapel de baixada i a pocs metres nostre hi havia un “jovenet” que ni s’ha immutat per la nostra presencia i ha estat tota la estona netejant-se les plomes

Amb tres ràpels, el primer volat, en ha tornat a peu de via i d’allà directes a Artesa amb els companys de Vilafranca que ens estan esperant per fer la cervesa.

J. ESTRUCH