VIA TOSSUDAMENT ALÇATS

 DIUMENGE, 04 D’OCTUBRE

Aquesta setmana la meteo no es gaire segura, per això a la proposta del Josep d’anar a fer una via curta ens hi hem apuntat.

La proposta es d’anar a la Serra de Sant Joan per fer una via que te un any i qua alguns companys ja han fet.

Sortim com sempre a les set, (serà qüestió de començar a canviar l’horari perquè a aquestes hores no hi ha ni les carreteres posades).

Ens atuirem a esmorzar a Coll de Nargo, sense preses perquè encara fa molt fred. Tot i allargar l’esmorzar a les 9, 30  ja estem pujant a Montanissell.

Com que l Isabel ja coneix l’aproximació anem sobre segurs de no perdre’ns a més hi ha moltes marques blaves pintades al terra que ens indiquen que anem be.

Arribats a peus de via, toca començar la feina i ens posem a treballar.

La primera tirada, esta un xic bruta i amb roca a controlar, a més és la tirada on cal posar més flotants, però queden molt be . El tram final abans d’entrar a la reunió és el mes difícil, pot ser un xic més del que marca la ressenya.

La segona tirada, ja presenta una roca molt més bona i un recorregut molt bonic amb una primera mitja tirada molt difícil però assegurada i una segona part més fàcil i a reforçar.

En aquesta reunió i aprofitant que estem tots tres a la reunió i amb les cordes recollides, fem una estona de “peó d’obra” i tirem unes llastres soltes que hi ha als peus (alguna força gran), i que eren potencialment perilloses si queien mentre una cordada esta pujant.

La tercera tirada, és la mes curta, uns vint metres però amb una part força curiosa on cal flanquejar agafant-se a unes llastres invertides per entrar a una placa que ens porta a la reunió.

La quarta tirada és fàcil, però cal anar en compte amb les llastres que hi ha, totes anirien a caure a la reunió.

La cinquena tirada, comença molt maca però aviat perd el seu encant, desprès de superar una placa molt compacta, va saltant fissures i canals en direcció a ponent, hi ha un parabolt a mitja tirada que no he vist i he tirat recte a munt a la recerca d’un petit encastament. Desprès per retornar a la via m’ha calgut travessar el bosc direcció ponent i he arribat a la reunió sense passar pel tram de corda fixa, ( però passant per un bosc molt embrossat).

La sisena tirada, és una de les tirades boniques de la via , encara que nosaltres hem patit un xic perquè el terra esta enfangat i els primers metres  son de bastant-te adherència. Desprès a l’aresta i placa superior .les presses son més franques i permeten pujar millor.

Hem trobat que la R6 esta equipada per baixar rapelant (la ressenya que tenim , diu que no). Però de totes formes decidim baixar caminant, per conèixer territori, a més arribats a la pista hem tingut premi !!!.

Del cotxe directes a Coll de Nargo i agafar forces per tornar.

J. ESTRUCH