Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 2 d’octubre de 2020

LORENZO ORTAS

 DIJOUS, 01 D’OCTUBRE

Aquesta setmana amb el Josep volem fer una escapada ràpida a Rueba abans no canvií definitivament el temps i faci massa fred per a tornar-hi.

El nostre objectiu era la via “ Tierra de dragones” però una vegada arribats al pàrquing i mentre ens canviem de roba, ja veiem que si no volem passar calamitats ens caldrà fer un canvi d’objectiu. Aquí el dia es clar però un vent fort i gelat ens dona la benvinguda. Hem fet salat !!.


Però som gent de recursos i no sortim sense tenir un pla B o inclús un pla C.

Avui amb el pla B, n’ hem tingut prou i decidim pujar a la paret Sud que esta molt més protegida del vent. A Murillo de Gallego agafem la pista que ens porta al pàrquing habilitat (ja no es pot pujar fins sota la paret com abans, ara tan si vens per Murillo com si agafes la pista de Agüero cal deixar el cotxe en pàrquings habilitats, no gaire lluny del pàrquing anterior, uns 15 minuts caminat).

Quan arribem al pàrquing, sorpresa !!!, hi ha uns sis o set cotxes... (what is the crisis).

Fem l’aproximació que es d’uns vint o trenta minuts per camí força bo i des de lluny ja veiem cordades a peu de paret, una creiem que esta a la “Frontera apache” un mínim de dues  a la “Sendero limite” un altre a la “Mirada de Maite” i encara veiem un parell més de cordades que esta fent l’aproximació.

Sembla mentida, però a més dels cotxes que hi ha al nostre pàrquing, al pàrquing de la vessant d’ Agüero hi ha un mínim de quatre o cinc cotxes més.

Nosaltres tenim sort i a la nostre via no hi ha ningú, tan sols, al costat hi ha una cordada de “veterans com nosaltres fent la “Carnicabra”.

La primera tirada ja ens posa a lloc, sort que el Josep ja m’ha avisat del que em trobaria i he preparat el pedal, un 6b, d’ alló més “ca....”, desprès molt més fàcil fins la reunió.

La segona, tot i ser difícil i amb panxetes es deixa fer.

La tercera segueix la mateixa tònica, però aquí més d’un A0 s’imposa i perquè no dir-ho algun pas d’estrep per no castigar els braços.

La quarta, es completament al contrari, molt passos de A0/Ae i algun pas entre panxetes on puc tocar roca, ufff !!!.  Amb aquesta tirada acabem la primera part de la via i crec sincerament que la més difícil.

Bé, encara queda una tirada més abans del primer jardí. Aquesta tirada es creua amb la via “ Sendero Limite” i es fàcil confondre les dues línies, tan sols cal tenir present que la nostra te tendència a la dreta i l’altre va a l’esquerra.

Una tirada de trenta metres , quasi caminant, però amb compte de no tirar pedres a les cordades de sota en deixa a peus del segon mur.

Aquesta tirada d’entrada no sembla gaire bona, per la roca, però una vegada en solfa no es trenca res , tot i que cal anar en compte on t’agafes.

La vuitena tirada , molt vertical i d’anar sortejant panxetes ens deixa a peus de la cornisa d’escapament, el tram final de la tirada cal anar amb cura per la roca.

La tirada següent creua un petit bosc direcció a l’esquerra per anar a cercar una reunió amb dos parabolts, difícils de veure, estan sota una fissura inclinada de dreta a esquerra que es la tirada següent.

Aquí estem una estona dubtant si sortim per dalt o ens escapem per la vira,per moments el cel s’està posant fosc i no volem mullar-nos, però si el “meteoblue” diu que no plourà, es que no plourà i decidim seguir pujant.

Aquesta tirada es molt bonica, resseguint el díedre, ens saltem una reunió i anem fins la següent situada en un balcó panoràmic. Aquesta reunió és comú amb la via “Sendero limite”.

Ara tan sols ens queda una tirada que s’enfila recte amunt fins el cim.

Dalt del cim , veiem que ens hem quedat sols a la paret, alguna cordada s’ha escapat per la vira , d’altres ja han acabat i nosaltres ens afanyem en recollir i baixar per la ferrada fins a peu de via i desfer el camí d’aproximació.

Una vegada al cotxe, mengem un xic i carretera i manta. ( cal dir que hem trobat tots el bars que coneixem en el recorregut, tancats i hem acabat fent la cervesa al Bruc.

J. ESTRUCH

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada