VIA SARABAN

 DIJOUS, 29  D’ OCTUBRE

Aquesta setmana aprofitant aquest petit parèntesi de bon temps, volem aprofitar amb l`Isabel per treure`ns  una via que tenim a la llista d’ espera des de fa temps.

Inicialment venia el Josep, però una indisposició a darrera hora no l’ ha deixat venir.

Sortim a les vuit del Bruc i com que no tenim bars on esmorzar a les 9, 30 ja estem al pàrquing on deixarem el cotxe.. Ara tan sols resta una caminadeta de 30 minuts fins el peu de via.

El nostre objectiu la via Saraban a la Roca Gran d’ en Ferrus. Una via oberta pels companys, Remi i Asín.

L’ any 2018 varem fer dues vies per la zona i aprofitant que era la tardor varem acabar omplint els cascos amb “rovellons”, ara pot ser l’ oportunitat de tornar a fer-ho.

També varem aprofitar per localitzar aquesta via, o sigui , que ara anem sobre segur de trobar-la.

La primera tirada s’ endinsa per una xemeneia on trobarem un parell d’ assegurances. Nosaltres n’ hem pogut posar un parell més, però no es fàcil trobar un lloc per posar-les. La tirada no es difícil però hi ha un parell de passatges on cal esmerar-se. La reunió en una petita plataforma.

La segona segueix la mateixa tònica, xemeneia, però força més mantinguda, hi trobarem cinc assegurances. En aquesta tirada hem trobat dos trams especialment delicats per la roca podrida que trobarem.

La reunió la fem una vegada fora de la xemeneia i en un arbre llaçat i equipat amb una baga per rapelar.

La tercera tirada, canvia completament el tipus d’escalada, sortim d’un encastament per tenir que superar una placa molt fina i amb preses petites on cal navegar per trobar les dues assegurances que hi ha. No però demana molta atenció amb la roca i negociar amb les crostetes que hi ha.

Fem reunió al final de la placa en un creuament de fissures, és una reunió força incomoda i molt penjada.

Ara ens queda la darrera tirada, segons l’ única piulada de la via, (a més de la dels aperturistes) és la d’ un companys molt experts en aquestes contrades que informen de la gran dificultat d’ aquesta tirada.

Sortim de la reunió amb un petit flanqueig a l’ esquerra per agafar el primer parabolt, ara posar-hi estrep i amunt. Em cal pujar a últims i fer servir la baga antipànic per arribar al segon parabolt.

El següent passatge demana “morro”, tot i la verticalitat cal sortir de l’ estrep per l’ esquerra i posar-se sobre una petita rapissa, sobre d’ aquesta cal fer dos moviment per arribar a la següent assegurança.

Ara estem al principi d’ un díedre vertical on la paret de la dreta esta molt trencada i la de l’ esquerra es massissa però amb molsa, aquest díedre d’ uns cinc metres acaba en un petit sostre i allà hi ha la següent assegurança. Fins aquí arribo i descanso a l’ assegurança. El següent moviment es un flanqueig a la dreta que per més que ho intenti no aconsegueixo veure’l, tot i tenir el següent parabolt a cinc metres a la dreta.

Desprès d’ un parell d’ intents i d’ una crosta que s’ ha trencat decidim renunciar, no veig com passar i fer un pèndol de cinc metres no entra en els meus plans actualment.

Quin remei, cal baixar  i en lloc de sortir per dalt com teníem pensat ho fem per baix amb tres ràpels.

Llàstima que per pocs metres no hem pogut acabar la via, però hem vist el nivell d’ exposició massa gran.

De baixada, per treure un xic les penes , hem anat trobant rovellons, tot i trobar el bosc remenat.

J. ESTRUCH