VIES SANTA CATERINA + IMPERATIU LEGAL

 DISSABTE, 31 D’OCTUBRE

Dijous baixant de la Serra d' Ensija ja sabíem que el confinament era imminent i que el cap de setmana ens agafaria de ple, el que no sabíem era quines condicions marcarien  per veure si podríem sortir.

                                       

El divendres analitzant la situació varem veure que podríem sortir a fer esport dins del municipi o als municipis veïns, estàvem salvats !!!.

Veient aquesta possibilitat, vaig trucar al Ginés que és veí del municipi i a més li han tancat el gimnàs que gestiona.  Fa temps que no coincidim i és l’opció més segura per sortir, sense incomplir la normativa.

Decidim sortir per fer una ullada a les vies noves que hi ha al torrent de Santa Caterina, jo ja n’he fet una però tinc les ressenyes de dues més.

Com que no poden anar a esmorzar a cap bar, hem quedat a les nou i anem directes al pàrquing de la Salut, on no trobem a ningú.

Desprès de remuntar part del torrent arribem a peu de via, la primera que farem es la via “ Santa Caterina”.

Com que és una via equipada tan sols agafem bagues exprés i les cordes.

La primera tirada comença per una placa amb bona roca amb un passatge una mica picantó a mitja tirada, però al estar ben equipada i la bona roca ens permeten fer-ho sense problemes,

La segona tirada , s’enfila per un díedre amb uns passatges bonics, tot i que desprès la roca per qualitat i a la resta de tirada , sense deixar de ser interessant, cal anar més en compte. La tirada no hi ha problema en seguir-la perquè d’una assegurança sempre es veu la següent. Fem reunió sobre un gendarme i al començament d’una feixa.

La tercera tirada és més un canvi de reunió, però donat la roca dolenta que hi ha i la quantitat de terra  que trepitges cal anar en compte. La següent reunió esta uns quinze metres a la dreta..

La quarta tirada segueix el llom d’un gendarme bastant ajagut, però d’escalada agradable, cal anar en compte amb la roca, per les crostes que hi ha, sobretot a la part final de la tirada.

La cinquena tirada , segueix les mateixes característiques que l’anterior, superar un gendarme amb molt bona roca al principi i que al final perd aquesta qualitat, essent els metres finals més delicats.

D’ aquesta reunió fem dos ràpels de 30 metres i arribem a la reunió segona, des d’on fem un ràpel més de 30 metres  fins el terra. Estem on comença el nostre segon objectiu, la via “ Imperatiu legal”.

Tenim informació d’aquesta via que és consistent i mantinguda i jo li afegeixo ara que molt bonica, llàstima que acabi enlloc.

La primera tirada  segueix un díedre, que cal seguir, el passatge més potent és al entrar al díedre però la bona roca i uns forats d’escàndol fan que sigui molt bonic de fer .

La segona tirada ja comença potent amb una sortida de la reunió delicada per lo fina que és fins arribar a la primera assegurança, es podria assegurar amb un alien o micro però el lloc on es pot posar ja esta molt a prop del parabolt .

Desprès ve un tram més suau fins que comença la segona part de la tirada amb un mur molt vertical. Hi ha uns forats que semblen fets a consciencia que et permeten progressar bé, fins un punt on les preses de peu desapareixen i el braços ja diuen prou, aquí hem fet un pas d’A0. La  següent  assegurança esta lluny però hi ha una sortida per als covards per la dreta, no hi ha assegurances però es bastant menys difícil i arribes al mateix lloc,  per sobre de l’assegurança , (que no pots xapar), desprès un cop de gas i entrada a la reunió un xic bruta.

De la reunió, un ràpel llarg , ens deixa a peu de via.

Per avui ja en tenim prou, cal anar a casa a dinar que estem en confinament. De la cervesa, res de res, tots els bars estan tancats i cal fer-la a casa.

J. ESTRUCH