ALPINISME DE SECÀ

 DIJOUS, 12 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana hem quedat amb l’Isabel per anar a fer una via quer fa molt temps que va dir-me per anar a fer-la però no trobàvem el dia.

La via “ Alpinisme de secà”, és una via oberta el 2018 però que  va fer-se publica fins fa poc temps tot i ser una petita joia, no és ni serà de consum popular sobretot per les seves característiques de via “quasi des equipada” . Però si sou del gènere d’escaladors que us agrada treballar amb el flotants....... la recomano sens dubte.

Hi trobarem cinc parabolts i nou ponts de roca en tota la via (sense comptar amb les reunions que estan quasi totes equipades amb dos parabolts.

També s’apunten a la sortida en Pere i el Benjamí, tot i que jo tinc un compromís a primera hora i nio puc marxar fins les nou. Però com que no podem aturar-nos a esmorzar al bar d’en Pere tampoc perdem gaire temps.

Arribats al pàrquing, veiem dos cotxes, un ja sabem que son en Joan i el Juan Carlos que estan començant la via Joaquin Sabina. Els altres , no els veiem”, però després els localitzem a la segona tirada de la via “ Indis de ponent”.

Les poques piulades que hi ha de la via a la xarxa ens recomanen portar un jocs complert de aliens i un de camalots fins el numero quatre, (amb els mitjans repetits).

Ens apropem a la via sota un cel emboirat però amb l’esperança que s’aixequi, tot i que no fa gaire fred.

Decidim fer dues cordades, l’Isabel i jo anirem davant i ells dos faran cordada darrera.

La primera tirada comença amb un tram apretat perquè la roca no es gaire bona i el primer tram, el més dur cal protegir-lo. Les dues assegurances que trobarem, seran dues sabines llaçades a la part final i més fàcil de la tirada.

Fem reunió de dos parabolts , sota un petit ressalt abans de la feixa.

La segona tirada supera el ressalt i cal caminar per la feixa uns metres fins que veiem uns parabolts a la placa de sobre, no hi ha reunió i nosaltres hem aprofitat el primer pont de roca de la tirada següent per improvisar-ne una, tot i que la feixa es ample.

La tercera tirada supera una placa negra amb roca semi bona, hi ha cinc parabolts i tot i que entenc que van posar-los per la qualitat de la roca , i veient l’estil de la via, jo en trauria un parell perquè hi ha algun forat on es pot posar flotants. (però les assegurances sempre són bones i si hi són , cal aprofitar-les i no ser “taliban”).

La quarta tirada, és la tirada !!!. Una fissura vertical de 40 metres protegida amb tres ponts de roca on cal treballar-la de dalt a baix, molt bonica. La part de dalt és més difícil de protegir i amb algun pas espectacular.

La cinquena tirada comença per un flanqueig a la dreta protegit per un pont de roca gegantí que ens porta a un replà. Aquí, just al costat per on cal pujar he trobat una espectadora que ni s’ha immutat al veure’m .

Aquest tram hi ha el darrer parabolt de progressió que trobarem i un xic més amunt un pont de roca, en aquest tram la roca es molt dolenta, tot i que no s’ha trencat res, però cal mesurar molt bé on agafar-se. Sobre d’aquest tram trobarem un niu de voltor que salvem per l’esquerra i remuntem un díedre perfecte fins la reunió a la feixa superior.

La següent tirada es creuar la feixa fins el peu d’una xemeneia molt gran, teòricament hi ha un parabolt, però tan sols hem trobat l’espàrrec. Nosaltres hem fet reunió a peu de xemeneia i es l’únic lloc on hem utilitzat el camalot de quatre (tot i que hi ha un arbre per muntar la reunió).

Aquesta tirada supera una petita xemeneia, incomoda al principi, però aviat surt a la feixa superior i fem reunió al peu del mur final.

La darrera tirada és estranya i tot i així es maca, comença per una xemeneia ample amb una llastra interior que ens serveis per anar assegurant el tram fins arribar a un bloc que cal superar amb un passatge de contorsionista. Superat el bloc cal seguir remuntant la xemeneia fins albirar la reunió de la via “Del Jaumet”, sense arribar-hi i a l’altura d’un petit pont de roca (difícil de veure), cal flanquejar a l’esquerra per progressar per una fissura amb blocs fins arribar a un petit desplom trencat per on sortirem per la dreta i ja en terreny fàcil fins el cim fent reunió d’un pont de roca gran, just sota una agulla característica.

Una vegada dalt i mentre els companys arriben , nosaltres ens avancem per començar a muntar el rapel de baixada i directes al cotxe per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH