DIUMENGE, 08 DE NOVEMBRE
Entrem en el segon
cap de setmana de confinament, que vol dir, que tan sols podem anar a escalar a
Collbató com a màxim.
Per sort en Jordi
esta per la zona i em proposa sortir el diumenge, (millor perquè el dissabte se
l’ha passat plovent tot el dia).
Ara cal estudiar quina via podem fer, donat les circumstancies, cal tenir en compte que el terra estarà mullat i la roca possiblement humida.
Li proposo fer la via “Ultimo sueño” que ja la tinc tatxada però que fa tant de temps que no recordo res.
Sortim d’ Esparreguera a les nou, esperant que el Sol ja a tingut temps d’escalfar la paret , però del Llobregat puja una boira consistent que ho envolta tot i al pàrquing hi ha molta humitat. Per sort la boira sembla que tingui com a límit el camí de les Feixades o sigui que escalant estarem al Sol.
Arribats a les coves del Salnitre, el Sol ens escalfa però quan ens enfonsem pel camí, la boira torna a envoltar-nos i no es veu ni la paret.
Per intuïció pugem
fins el peu de via i anem a parar uns metres a la dreta però aquí ja es veu més
clar i aviat trobem el peu de via.
Ara ja sabem quin serà el principal problema, el fang als peus de gat que ens farà relliscar més d’una vegada.
Repartim les tirades i el Jordi comença l’escalada.
La primera tirada, és tensa i amb bona roca, petita però bona, desprès s’ ajeu uns metres per tornar a agafar un espero que ens deixa a la reunió.
La segona tirada surt
per l’esquerra i superant un diedre torna a posar-se sobre una placa ajaguda
fins la reunió.
La tercera tirada, és la que ens ha fet anar més tensos, la roca al passatge més difícil esta molt trencada i cal tibar de còdols que sembla que s’hauran de trencar , per sort aquest tram no s’ha mullat per estar sota un gran bloc i segueix sent fang compactat i dur. Desprès cal remuntar una canal bruta de vegetació fins la reunió.
La quarta tirada, és l’única en la que m’ha recordat quan la vaig fer, un flanqueig característic a l’esquerra i reunió desprès de travessar una placa ajaguda.
La cinquena tirada,
és la tirada més estètica de la via amb una bavaresa fàcil de protegir i una
sortida bruta fins la reunió.
La sisena tirada ja ens deixa a la feixa i és el final de la via. Uns primers metres potents amb un díedre a protegir i sortida a l’esquerra per anar a cercar una placa. Superada aquesta entrem en un terreny on cal progressar amb compte perquè la roca esta molt trencada entrant desprès en una placa que ens deixa a la feixa.
Mirem el rellotge i
veiem que anem bé de temps i que podem allargar l’escalada i proposo continuar
per la via “Planetas transparentes” fent les seves dues darreres tirades.
La primera supera l’ anomenat “satel·lit” , passant per darrera i desprès continuem per la placa de la dreta per una aresta amb bona roca excepte en algun tram.
La segona i última
tirada comença lletja, amb uns metres on cal anar en compte per la roca, però
desprès aquesta millora i la paret s’ajeu fins arribar a l cim on caldrà muntar
la reunió en un arbre.
Ara , si que hem acabat. Remuntem per una feixa fins passat a la vessant Est del Serrat i anem a cercar el primer ràpel. Desprès seguirem baixant per la canal fins a trobar el segon ràpel que ens deixarà al camí d’aproximació .
Ara si, amb Sol,
desfem el camí fins el pàrquing i marxem a casa sense fer la cervesa, avui
encara tindrem temps de fer el vermut amb la família.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada