SERRA D'OR

 DIUMENGE, 15 DE NOVEMBRE

Segon cap de setmana de confinament, o sigui que toca anar a escalar a algun dels municipis veïns que tenen roca per escalar.

Per sort el Jordi esta disponible i comencem a negociar que farem.

La proposta que més consens te , es anar a fer la via “ Guateque” que fa molts anys ja vaig fer, però el fet de repetir zona d’escalada dues setmanes seguides, no em fa especial gracia.

Una cosa tenim segura, si no volem fer cap infracció cal escalar dins el terme de Collbató i amb aquesta premissa ens preparem.

El diumenge, mentre preparem el material li deixo caure la proposta d’anar a fer la via “ Serra d’or”  que no la tinc feta, però el Jordi argumenta que no l’atreu gaire fer una excursió vertical degut a la seva poca graduació i que quasi no hi ha comentaris a la Xarxa.

La meva resposta és contundent, no hi ha comentaris perquè sigui fàcil si no, al contrari, es una via exposada amb poques assegurances i la roca a vigilar. La graduació la posa qui obre la via de forma subjectiva. Tu sabràs quan la facis quina dificultat hi trobes.

Total que acabo convencent-lo i ens hi apropem.

El dia és millor que la setmana passada, hi ha menys boira.

L’aproximació fins les coves, normal. Però el camí de baixada per la canal esta molt embardissat, com si no hi passes gaire gent,(els escaladors han deixat de fer servir aquests ràpels ?).

A peu de via trobem un pont de roca, com que és l’única via que hi ha per aquí, sabem que estem ben encaminats.

Aquí ja comencem a veure un ball de graduacions, la ressenya diu que segon tercer, però la roca, el grau d’exposició i la tirada completament neta ens fan veure de quin pal va la via.

A la reunió hi ha un espit però l’hem pogut reforçar amb un fissurer a l’esquerra que augmenta el grau de fiabilitat.

La segona ...uuff !!!. Diuen les ressenyes que cinquè..... ni de broma. En 45 metres, (bé, una mica menys) trobarem dos pitons i un pont de roca molt vell.

L’entrada a la xemeneia, mooolt més difícil del que diuen i amb roca dolenta i difícil de protegir amb garanties. Dins la xemeneia, posar-li cinquè grau no enganyaria a ningú.

La reunió esta sortint de la xemeneia un xic a l’esquerra en una placa amb bona roca, també amb un espit solitari, però furgant per la fissura de l’esquerra he trobat sota una mata un bon lloc per empotrar el camalot nº 1 a caldo. Segona reunió assegurada.

La tercera tirada és la única on estic d’acord amb la graduació, tot i que és una tirada expo. Hem trobat un pitó a mitja tirada i hem pogut posar algun friend.

Ara entrem en la feixa que separa els dos trams de paret i cal fer el senglar entre matolls que punxen. Nosaltres hem fet tres tirades de 30, 30 i 50 metres perquè les cordes tibaven molt per els matolls.

La part de dalt es fàcil d’endevinar perquè es l’esperó més gris que hi ha.

La primera tirada és la més assegurada de la via, hi ha tres pìtons i un espit i nosaltres hem afegit un parell de friends. És la tirada que hem fet més tranquils, tan per la roca (que és bona), com per les assegurances.

En la tirada següent ara que he mirat alguna foto de les cordades que l’han fet, crec que m’he embarcat i l’he feta més difícil del que tocava.

Comença la tirada sortint per l’esquerra de la reunió amb un mur mooolt vertical i amb roca de primera però que tiba molt fins el primer espit, sort d’algun merlet !!!.

Del primer al segon, la cosa afluixa sense ser fàcil, i aquí, crec que m’he perdut, un comentari parla que van anar a la fissura i que era fàcil i assegurable , (amb les fotos he vist que era la fissura de l’esquerra) , jo pensant en assegurable he anat a la fissura de la dreta on he suat la cansalada per entrar-hi veient el pèndol i la rapissa que tenia sota. Superat aquest tram encara queda la cirereta del pastis.

Una piulada parla de flanquejar a l’esquerra (direcció a la via “Pirates”) per agafar un esperó i l’altre parla de seguir recte amunt per un díedre amb molt mala pinta. Jo he escollit la darrera opció i he tornat a suar la cansalada per arribar a la reunió.

En aquesta tirada tan sols hi ha dos espits al tram de millor roca, (tot i que desconec si he anat per la via?).

La darrera tirada, és fàcil per arribar al cim.

Per baixar relaxats hem preferit baixar caminant , tot i anant a cercar el cami de les bateries i la drecera de fra Gari.

J. ESTRUCH