DIJOUS, 19 DE NOVEMBRE
Aquesta setmana he proposat anar a terres tarragonines per fer
una via, la “Sols per Maria”, que tinc en cartera des de fa molt temps i que
sempre quedava dins la llista de
pendents per la seva poca llargada.
Ara que el dia es curt, és el moment d’anar a intentar-la tot i que baixar al Ports és molt lluny pels pocs metres que podrem fer , però pitjors coses hem fet.
Finalment a la
sortida hem sigut cinc companys, l’Isabel, el Joan, en Pere i el Benjami.
Sortim d’Abrera a les 7, 30 , no cal anar molt d’hora perquè fa fred. A Vilafranca recollim al Pere i al Benjami i marxem directes fins el pàrquing on deixarem el cotxe. El fet que no podem-nos a fer un bon esmorzar, facilita que anem més aviat a escalar.
La paret que volem
fer, esta orientada el Est o sigui que tindrem Sol a primera hora.
Quan baixem del pàrquing per anar als Estrets veiem el mal que ha fet l’aigua amb la turmenta de fa uns dies , el camí esta desfet i ple de xaragalls i el petit pont que hi havia ha desaparegut. La resta de camí esta bé però molt humit i creuar el riuet dels Estrets ens costa una mica.
Per fi arribem a peu
de paret i ens preparem per l’escalada, hem decidit fer dues cordades, el Joan,
l’Isabel i jo farem la primera i darrera vindran el Pere i el Benjami.
La via esta equipada, però en algun lloc, els més “fàcils”, hi ha aire entre assegurances .
La primera tirada
comença amb un tram desplomat on no hi veiem color i posem un parell de passos
d’estrep per sortir desprès en lliure. Uns primers moviments verticals però que
aviat va perdent consistència i els darrers metres de la tirada és deixen fer
prou bé.
La segona tirada, ja son “figues d’un altre paner”, molt vertical i mantinguda, on ens cal intercalar alguns passos d’estrep per superar-la i fer alguna excursió entre assegurances. Fem reunió en un llavi característic que es veu a mitja paret.
La tercera tirada és
molt semblant a la primera, uns primers moviments durs i poc a poc va afluixant
fins arribar a la reunió. Nosaltres hem empalmat aquesta tirada amb la següent
perquè tan sols hi ha uns deu metres de flanqueig horitzontal a la dreta i ens serà més fàcil
d’assegurar en la darrera tirada .
La darrera tirada , sobre el paper es un xic més fàcil que la segona,però personalment l’he trobat tant o més mantinguda que aquella, ja sigui per la dificultat, ja sigui perquè crec que les assegurances estan més separades.
Aquesta tirada te també com les anteriors trenta metres però nosaltres hem fet un llarg flanqueig a l’esquerra per una vira fins a trobar una bona instal·lació de ràpel.
Son les dues i encara
podríem fer una segona via, però fa estona que el Sol s’ha tapat i comença a
fer fred, com que anem cinc, el mes segur es que ens toquin les puputs i
preferim deixar-ho per una propera visita.
Marxem direcció al cotxe on ens esperen unes cerveses que tenim guardades en fresc.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada