VIA DELS 172 ANYS

 DIJOUS, 21 DE GENER

Seguim amb la fase de confinament.

Com que no podem sortir de Collbató , proposo anar a fer la via “dels 172 anys”.

Es una via que no gaire bona propaganda però quan la vaig fer, (fa molts anys) no recordo que fos tant lletja com diuen. Però el record no el tinc gaire present.

Sortim del pàrquing del Pujolet  i baixem fins l’ermita de la Salut per desprès enfilar-nos fins la cova Freda, tot seguint les escales que porten a les coves del Salnitre, als pocs metres de començar les escales ens devíem direcció a la cova Freda i continuem per un camí poc marcat que ens portaria al torrent de Santa Caterina, però a l’altura de la canal del Xacó el deixem per progressar per aquesta canal uns metres.

Recordo que l’aproximació era perdedora i avui no ha estat una excepció, (cal tenir intuïció per trobar el millor camí). Finalment veiem la pintada que assenyala el peu de via (aquesta pintada esta uns deu metres per sota de la primera assegurança de la via i es visible des de la llera de la canal).

Aquesta primera tirada te dos espits de progressió però es pot amanir al gust amb flotants. No es una tirada fàcil i a mitja tirada hi ha un passatge força difícil.

La segona tirada nomes te un espit i cal anar amb compte perquè la dificultat no es poca, superada aquesta assegurança hi ha un flanqueig a l’esquerra que personalment crec que es més difícil del que diuen, (sobretot pel factor de caiguda).

La tercera tirada és la més fluixa de la via i també hi ha un sol espit.

La quarta tirada, és amb diferencia la millor de tota la via, una placa que comença ajaguda però poc a poc es posa vertical sobretot a la seva part final, hi ha tres pitons i dos espits en tota la tirada. La reunió la fem just a l’aresta i aquí ens rep un aire gelat que fins aleshores no havíem notat.

La cinquena tirada, es caminant 60 metres per l’aresta fins a trobar el següent contrafort. La primera intenció era desviar-nos per fer la via “Arc en ciel” que tenim uns metres a l’esquerra però les fortes ventades, el fet que no hi ha assegurances i no coneixem el seu estat, ens fan canviar de parer i sortir per la via.

La sisena tirada hi ha un espit en tot el recorregut, però és una aresta molt exposada al vent i ens fa patir una estona pel fred i el vent. Per sort la roca es molt bona i franca.

La setena tirada s’endinsa per la canal de l’esquerra del espero que estem pujant. Per sort aquí estem més arrecerats del vent tot i que el fred es fa notar. Trobarem tres espits en tota la tirada però es pot reforçar amb flotants.

La reunió esta sobre l’aresta d’aquests contraforts i com no !!! exposada al vent que esta bufant. No ens hi entretenim gaire i fem una darrera tirada per la carena fins a sortir dels contraforts.

Aquí ens posem les sabates i pleguem material per fer els 100 metres que ens separen de la darrera part de la via. Però una vegada sota d’aquesta aresta segueix bufant molt el vent i decidim deixar-ho aquí i sortir pel camí que hi ha (per cert !!!. Felicitats al personal que l’ha arranjat). Seguint aquest camí anem a sortir al camí “de les bateries” i d’ aquí directes a Collbató.

Com es normal, avui tampoc hem arribat a temps per fer la cervesa al bar i l’ hem fet als bancs del carrer

J. ESTRUCH