VIES IMMA + ENCARA HI SOM A TEMPS

 DIUMENGE, 03 DE GENER

Comencem l’any amb les mateixes condicions que varem acabar el 2020, fred i restriccions a dojo.

Però les bones intencions no podem deixar-les, cal sortir a escalar ara que encara podem.

Aprofitem les poques hores en que podem anar a esmorzar i ens trobem al bar Angelita , on també trobem altres companys que van escalar i  al Ginés que hi ha anat per fer el café.

No tenim gaire clar on anirem, tan sols sabem que necessitem Sol i estar arrecerats per fugir del vent gelat que esta fent aquesta darrers dies.

Una vegada a Collbató i veient el panorama decidim anar al sector “Els Graus” per fer una via que tinc pendent de les poques que hi ha de via llarga, la via “Encara hi som a temps”.

Arribats a peu de via encara veiem poques cordades per la zona però aviat es converteix en un formiguer de cordades fent esportiva (a les vies llargues però, cap cordada).

Nosaltres farem la combinació que hem vist va fer el company Asin fa una anys, començant per la via “Imma”.

La primera tirada, ja sabem que les passarem magres, és una tirada on mai i toca el Sol i tot i fer-la a ple estiu, la roca esta freda.

Els primer metres es deixen fer bé, però poc a poc hem anat perdent sensibilitat als dits i sort que a la part de dalt és mes força que finura i ens ha permès sortir-ne ben lliurats.

La segona tirada comença com la Imma, però al arribar a la canal que cal travessar per anar a la seva reunió cal seguir per un petit esperó rocós canal amunt fins el peu del contrafort. En aquesta tirada tan sols hi ha un parabolt per senyalitzar el camí. La reunió la farem en un arbre.

La tercera tirada , ja es veu que no és la mateixa via, ni els mateixos aperturistes, hi ha dos espits i el primer a uns cinc metres del terra. Costa un xic veure com entrar a la tirada però una vegada trobat el camí és una magnifica tirada amb molt bona roca. Nosaltres hem reforçat un flanqueig a l’esquerra amb un alien .

La reunió és amb un espit solitari però si es porten “micros” es pot reforçar molt bé.

La darrera tirada és molt bonica i poc assegurada, hi ha un pitó i un espit en tot el recorregut. Una primera part de finura i un mur final amb bona presa és la cirereta del pastis.

La baixada la farem per la via Imma desprès de desgrimpar uns metres a l’esquerra de la reunió i amb dos ràpels estem al terra.

Com que hi ha molta gent per la zona, decidim que millor es acabar el dia amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH