Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 15 de gener de 2021

VIES ALIMERA + ORDINARIES AVENTURES

 DIJOUS, 14 DE GENER

Seguim amb el confinament, però per sort el fet de viure a Esparreguera, hem permet fer alguna escapada al municipi veí de Collbató on puc trobar roca per esplaiar-me.

Avui hem quedat tres companys per anar a fer alguna escalada que reuneixi les condicions d’ estar arrecerada, amb Sol i no gaire llarga, que el dia no dona per molt.

Ens trobem, l’ Isabel i jo, al bar Muntanya per acabar de decidir. Desprès de fer el café ens decidim per la proposta inicial. Anar a les vies de les Golfes de la Codolosa per fer alguna via i si podem , les dues, ja, ja.

Aquesta vegada decidim entrar per la via Alimera, que tots hem fet, però fa molt temps.

La primera tirada encara trobem la pedra un xic freda i costa d’ arrancar, però els quaranta metres que fa, aviat ens escalfen.

La segona és un xic més curta, però amb les assegurances un xic separades el que fa que anem  controlant la situació.

La tercera és l’ excusa per sortir de la paret i arribar a la feixa superior. Aquí pleguem cordes i ens posem les sabates per fer els 100 metres que separen les dues parets, normalment no ho fem, però avui el terra encara esta un xic moll i enfangat de la darrera tempesta.

A peu de vies ens decidim per fer primer la via “Ordinaries aventures” que no hem fet cap dels tres, amb l’ intenció de continuar per la via “ d’ ombres i de llums”.

La primera tirada ja ens sorprèn amb un tram molt més difícil que el ressenyat,(ja se que la graduació és subjectiva, però si algú i va que sàpiga el que es trobarà). Per sort el tram difícil no es molt llarg i la resta es deixa fer be.

La segona tirada, teòricament és un xic més difícil però assumible, je , je..... De la graduació no dic res,(a la ressenya he posat la que vaig notar jo), però la tirada és molt mantinguda i alguna assegurança un pel allunyada si no portes “cacharreria” petita.

La tercera tirada, ja ha estat el “súmmum”, ja sé que el (6a+) hem supera però creia que amb algun passatge d’ estrep podria anar fent, je, je......... de baix a dalt no he deixat l’ estrep fins arribar a dos metres de la reunió. Ah!!!, i els passos tan llargs que ens ha calgut una petita tramposa per arribar d’ assegurança a assegurança.

La via s’ acaba en aquesta reunió perquè la roca empitjora una mica, però crec que fer-la sortir per dalt amb una bona neteja, la via guanyaria molt i atrauria més als “lolos” que poden fer aquesta dificultat en lliure, la placa per on puja es molt bonica i mantinguda.

Aquesta tirada ens ha entretingut més del compte i rapelant hem vist que el Sol comença a girar darrera l’ esperó i comencem a notar fresca, tot i haver quedat “calents” per la via . Per consens decidim anar a fer la cervesa. Les vies no es mouen de lloc i així tindrem una raó per a tornar-hi .

 J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada