PRIMAVERA MARCIANA

 DISSABTE, 06 DE MARÇ

Dimecres ja vaig fer la primera sortida desprès dels quinze dies de tancament domiciliari i en principi vaig trobar-me be, però soc conscient que cal fer alguna prova més consistent per saber el meu estat de forma.

Aquest dissabte li proposo a l’Isabel una excursió escalada més complerta sobretot ara que cal fer l’aproximació sortint des de el mateix poble del Bruc.

La proposta és anar a la Miranda del Pas del Princep per fer la via “Primavera Marciana”.

Quedem a les 9, 30 al bar Anna, per tal de poder esmorzar abans i veure si em retrobo amb companys que fa dies que no coincidim.

Acabades l’esmorzar i les piulades de bar marxem per començar la llarga aproximació.

Arribem a peu de via ja hi ha una cordada , per sort ells han escollit fer la via “Blava” i darrera nostre , mentre preparem el material arriben dues cordades més, per sort totes elles tenen la mateixa intenció que la cordada precedent i tots van a la via “ Blava”.

Nosaltres, sense pressió comencem la nostra tasca amb una primera tirada bonica encara que el tram de 6b el fem en artificial sobretot les tres primeres assegurances, desprès les assegurances es fan més escadusseres i cal forçar el lliure i apretar. En el tram final de la tirada les assegurances tenen una bona separació entre elles o les he perdut de vista però l’entrada a la reunió , tot i que fàcil, portes uns bons metres sense trobar-ne cap.

A la reunió trobo al company de la via Blava que acaba d’arribar-hi.

A la segona tirada, li toca a l’Isabel, un tram sense assegurances amb tendencia a la dreta per anar a cercar un mur vertical que ens portarà fins la gran vauma on trobarem la reunió. L’Isabel ha tingut la vista de trobar un bon forat per a un alien en aquest mar de pedra abans del mur vertical.

La reunió esta molt a la dreta de la gran vauma, just al extrem oposat on hi ha la reunió de la via “Blava” .

La tercera és una tirada “dura”, esta equipada, però el desplom que supera et deixa els braços a caldo, a més la sortida en lliure una vegada acabat el tram d’artificial, t’obliga a estar concentrat.

La quarta tirada, li toca a l’Isabel, sobre el paper és més tranquil·la però no pots baixar la guàrdia perquè hi ha poques assegurances i costa molt veure-les. Fem reunió en una nova vauma, aquesta més petita que l’anterior però que per sortir-ne ens caldrà tornar a apretar amb els estreps.

La cinquena tirada comença amb un nou desplom, per sort aquesta vegada molt més curt i per tant menys dur, aquesta vegada amb tres espits superem el desplom i ja podem sortir en lliure fins el avant cim on trobarem una reunió.

Des de l’avant cim , cal superar una canal de terra i arbres fins el cim on podem desencordar-nos  sense perill i recollir el material.

Ara tan sols resta baixar altre vegada al torrent de les grutes i desfer el cami d’aproximació, que per cert es fa mooolt llarg. Arribem just a temps per fer la cervesa al bar Granada abans no tanquin per les restriccions a la restauració.

A estat una bona prova de resistència i el cos ha aguantat força bé, tot i que els braços han notat la manca d’entrenament sobretot a les tirades d’artificial.

J. ESTRUCH