Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 25 d’abril de 2021

CAMÍ DE L' ALSINA

 DISSABTE, 24 D’ ABRIL

Sembla que aquesta setmana s’ acaben les restriccions comarcals i ens podrem moure per tot Catalunya sense perill de trobar-nos cap control que ens faci tornar a casa.







Per aquest motiu decidim quedar-nos per Montserrat i fer una sortida tranquil·la per acabar la setmana.

Al mati de dissabte encara no tenim cap objectiu clar , però quedem en trobar-nos al Bruc i acabar de decidir. Aquesta vegada serem tres perquè el Josep s’apunta a sortir amb nosaltres.

Finalment ens decidim per anar al Monestir per fer la via “Camí de l’Alsina”,  una petita joia al cor del monestir.

Recordo que quan érem joves i fèiem vida al Monestir, era una via emblemàtica que havia repetit varies vegades (parlo de molts anys enrere), però ara amb la massificació  del Monestir , ni s’hem passava pel cap de tornar-hi.

Avui, encara amb restriccions, pot ser bon moment per a tornar-hi.

Agafem les escales del pobres i fem la curta aproximació a peu de via, que esta en un replà ombrívol del camí.

Per començar escollim la variant “covarda” de la via, pel díedre de la via “ Camí del Xas”.

La via tot i els anys passats esta com la recordava, relliscosa i amb poques assegurances i les que hi ha son les mateixes que hi havia , a excepció d’un tac que ara hi hem posat un alien.

La segona tirada comença amb el passatge més fi de tota la via, deu ni do, com rellisca la roca, per sort esta ben equipada. Fem reunió dins el bosc on hi ha bons arbres  muntar-la en condicions.

Las tercera , es un canvi de reunió , caminant per dins el bosc fins a trobar el peu del següent mur. Alguna vegada hem entrat per aquest bosc per estalviar-nos les tirades de sota i fer tan sols les tirades superiors de les vies d’aquest pany de paret.

La quarta tirada és la primera de les tres tirades boniques que tenim per sobre, comença amb una rampa que poc a poc es posa vertical i amb un final de tirada espectacular que no dificil.

La cinquena tirada, segueix la mateixa tònica de l’anterior perquè es la mateixa placa, vertical amb les assegurances justes  i amb algun pas picant entre alguna d’elles. La reunió la fem fen un replà molt còmode al peu del darrer ressalt.

Aquesta tirada és un xic més mantinguda que les anteriors i amb un grau més ajustat. Però l’elegància del recorregut fa que sigui la millor de les tirades de la via. Fem reunió quan la placa perd verticalitat.

D’aquí al cim queden un quinze metres fàcil però de roca trencada on cal anar en compte i fem la darrera reunió a peu del camí que puja a Sant Benet, poc abans d’ arribar al mirador.

Avui hem gaudit d’un dia tranquil i per acabar d’arrodonir-ho baixem al Bruc per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................”Camí de l’Alsina”

APERTURISTES...... M. Millet, N. Dalmases, J.A. Martin

COMPANYS DE CORDADA............ J. Bagué, I. Notivoli

MATERIAL NECESSARI...................  12 cintes expres.

DIFICULTAT MÀXIMA .....................  V+

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada