HOMO MONTSERRATINUS

 DISSABTE, 13 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana parlant amb el Jordi em comenta que dissabte surten amb el Dani i com que fa dies que no coincidim m,apunto a la moguda.

El divendres els plans inicials canvien una mica, però la proposta que hi ha ara sobre la taula es tant engrescadora com l’anterior. Per qüestions d’horaris anirem a la Roca d’en Sanhida, concretament a la via “Homo Montserratinus”, una via carregada de bones critiques.

A les nou estem aparcats a Santa Cecilia i comencem el camí d’aproximació que tot i ser llarg és força còmode.

Una vegada a peu de via, tot i que anem calents de la pujada encara fa un xic de “rasca”.

La primera tirada , tot i que la dificultat de la ressenya és baixa, no val a badar, et demana concentració. Trobarem un arbre llaçat i un pitó, la resta flotants i confiança amb la roca que no es especialment bona.

La segona tirada comença vertical seguint una fissura amb un passatge estrany protegit per dos pitons, el primer força sortit però el segon clavat fins el “coll”. Seguim la fissura fins arribar sota un sostre. Els “bons” diuen que es 6b, per mi , un A1 com una casa, (apretant les dents pot ser que sortiges amb A0, però pensant amb el que ve desprès, millor fer servir un pedal). El Dani se l’ha fet sense estrep. En aquest tram trobarem un pitó i un pont de roca, però l’hem cosit a flotants i ha quedat una travessia agradable......

La tercera es, com diuen algunes piades, curta però matona !!!. Comença amb un flanqueig a dreta fins un flotant que esta entrat a consciencia per desprès superar una espècie d’encastament molt incòmode de fer, perquè no pots fer-ho ni amb tècnica d’ encastament ni en tècnica de díedre. Trobarem un pont de roca i el flotant empotrat.

La quarta tirada, és la tirada que va patir el despreniment fa poc i no sabíem que trobaríem, però hi ha dos pitons, un pont de roca i una baga en un arbre.

La tirada és difícil  i amb passatges estranys d`agafar, algunes piulades parlen de posar-hi un camalot del 5 en aquesta tirada, però nosaltres l’hem fet servir a l’anterior i en aquesta no. De totes formes és una tirada difícil d’assegurar amb solvència.

La reunió esta en un forat, força incòmode a l’esquerra de la fissura que estem superant.

La cinquena tirada és sobre el paper la més senzilla de la via, Uns primers metres de roca dolenta protegits per un pont de roca ens porten un flanqueig a l’esquerra per una rampa fàcil però amb roca a controlar fins sota la fissura que assenyala la darrera tirada. Trobarem arbres per llaçar i protegir la tirada.

La reunió aquí es força incomoda si anem tres.

La darrera tirada, és sens dubte “la tirada”, una placa vertical i neta amb una fissura que la creua de dalt a baix on entren tots els trastos que vulguis posar-hi. Una autentica meravella. L’entrada a la tirada és potent i protegida per una escarpia que hem utilitzat per posar-hi un estrep. Desprès tot lliure a protegir fins la darrera reunió.

La baixada en tres ràpels fins el terra just al costat don hem deixat les motxilles.

Ara tan sols resta desfer el camí d’aproximació i retorn a casa per dinar. Però abans cal fer una cervesa que la via s’ho val.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................  Homo Montserratinus

APERTURISTES...................  David Hita

COMPANYS DE CORDA ....  Jordi Rosillo i Dani Querol

MATERIAL...........................Joc Aliens, Joc Camalots fins nº5, encastadors, esterp

DIFICULTAT.....................   6a/A1