VIA PERAMOLAMOLA

 DISSABTE, 19 DE MARÇ

Preparem la sortida del cap de setmana que per temes familiars tinc que fer el dissabte.

I encara sort perquè el diumenge ens hauriem mullat de valent.

Com sempre li faig alguna proposta a l'Isabel i finalment ens decantem per anar fins l'Alt Urgell per fer una via que ella fa poc temps va fer, però que accedeix a acompanyar-me per coneixer una altre manera de baixar del cim que no sigui la que van fer ells.

Arribem a peu de via passades les deu i la paret esta humida de la pluja d'aquesta nit però decidim seguir endavant.

La via comença en unes rampes suaus que en tres tirades ens deixen a peu de paret propiament dita. Unes tirades sense historia on cal anar en compte per les poques assegurances que hi ha i les crostes de la roca que juntament amb els regalims fan que escalis amb tensió permanent.

A la quarta tirada, comença l'escalada propiament dita, un pas vertical amb roca trencada ens permet arribar a un pitó, (costa molt xapar-lo per lo clavat que esta i per tenir el forat petit i mal orientat pel xapatge). Despres trobarem quatre parabolts per superar un diedre vertical i trencat per sortir per la dreta a peus d'una placa on hi ha un altre parabolt per protegir una sortida bruta a la feixa que ens porta a la reunió situada molt a la dreta.

La cinquena tirada es quasi completament d'artificial equipat amb algun passatge llarg i una entrada a la reunió lletja perquè la terra esta xopa de fang .

La sisena tirada ja et fa treballar un xic més, també quasi tota en artificial, però hi ha un parell de passatges que cal equipar en una fissura netejada on entren a caldo els dos unics camalots que hem fet servir a la via, el 0,75 i l'u.

L'entrada a la reunió també és rara, un flanqueig a la dreta per sota d'un arbre inmens on quasi tot esta ple de molsa i fulleraca que cal trepitjar per arribar a la reunió situada a la dreta del arbre.

La setena és la tirada on cal escalar més, llastima que estigui bruta i poc agraida en el seu recorregut, surt per una placa tumbada i puja direcció a uns arbres que creuarem de dreta a esquerra amb un passatges no gaire agraits per despres situar-nos sobre i superar una placa que ens porta a una gran bauma , just al seu extrem esquerra on trobarem un parabolt , però encara no estem a la reunió, tres parabolts ens protegeixen un flanqueig a l'esquerra molt vertical on cal tibar de braços en un llavi i que amb dos passos de A0 ens deixa a la reunió.

La vuitena i darrera tirada sembla amb bona roca, però un parell de crostes m'han donat un toc d'atenció que no val a badar i cal anar amb cura, per arribar a la reunió cimera cal també fer un flanquig a la dreta per terreny trencat i sense possibilitats de protegir al segon de corda en el seu flanqueig.

Una vegada al cim ens preparem per la llarga tornada, i en lloc d'agafar la carena en direcció al cim, ho fem en direcció a la presa.

És una baixada comode però molt llarga i perdedora. Primer cal carenejar a ponent fins a trobar tres torres electriques, (trobarem un tram de corda a mig recorregut de la cresta). Una vegada arribats a la primera torre un cami desdibuixat ens convida a baixar direcció Sud, primer evident i desprès........ ??.

Nosaltres quasi a baix hem perdut la traça i durant una bona estona ens hem passejat per les cingleres.(lo millor es baixar el maxim possible acostant-nos a la paret de la dreta on els resalts son més petits i es poden anar sortejant.

Finalment arribarem a l'ermita castell d'Oliana des d'on es fàcil, (amb intuició), retornar on tenim aparcat el cotxe.

Per acabar la cervesa a Oliana abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................... Peramolamola

APERTURISTES..................... Koki Gassiot i Jordi Quera

COMPANYS DE CORDA........... Isabel Notivoli

MATERIAL................................. 16 cintes, camalots (0,75 i 1), estrep

DIFICULTAT.............................. A1/V+