DIUMENGE, 08 DE MAIG
Aquesta setmana proposo als companys anar a Ager i més concretament proposo dues vies, però com que una d'elles en Pere ja la ha fet, ens decantem per l' altre i tots contents.
Avui ens trobem quatre, o sigui que podrem fer dues cordades.
La via escollida és la “Diagonal del trip”, una via dels primers aperturistes de la zona Manel Pedro i Felipe Oblanca. D'aquesta via poques ressenyes trobarem per la xarxa , el que li dona un cert aire de misteri i aventura.
A Jorba ens trobem amb en Pere i l'Enric , per estalviar-nos un cotxe, i marxem direcció a ponent.
Arribem sota la paret i on deixem el cotxe no hi ha cap més, però aviat arriba un altre cotxe que per sort porten un objectiu diferent al nostre.
Amb el material preparat enfilem la costeruda aproximació fins a peu de via, (per sort en aquest sector l'aproximació és més curta), i ens plantem on teoricament comença la via tot i que no hem localitzat la segeta que diuen, hi ha marcada.
Mentre l'Isabel i jo fem l'entrada directa, en Pere i l'Enric entren per la feixa i s'estalvien els primers metres.
La primera tirada que fem és facil, uns trenta metres de segon tercer i fem reunió en un arbre.
La segona surt per l'esquerra i s'enfila per un diedre on trobarem un pont de roca ??? (és una baga negra que surt d'una fissura, però esta coberta de terra i no es veu on esta lligada), poc despres arribem on estan els companys que ja comencen l'escalada.
La tercera tirada crec que hem anat pèr la via “Paso Dyatlov” que en algun tram coincideixen. Trobarem un parabolt just sobre el arbre que fa de reunió, despres cal progressar i en un llavi ample trobarem un pitó, (un xic desplaçat a la dreta) i per sobre un altre parabolt en el tram més fi de la tirada. Uns metres més amunt un nou pitó i ja tan sols resta arribar fins la reunió on trobarem dos burils i dos parabolts.
La quarta tirada és la tirada més potent de la via, cal seguir una fissura molt marcada amb tendencia a l'esquerra i no deixar-la fins la reunió.
D'entrada trobarem un pont de roca i un arbre llaçat, (aqui es separen les dues vies). Nosaltres trobarem una fissura per protegir amb flotants i bagues per arbres fins un punt on cal fer el “tarzan” per superar un arbre molt incomode.
Aqui comencen realment les dificultats, superat el arbre la fissura es posa vertical i trobarem dos pitons i un buril. Aquest tram cal negociar be les cordes perquè el fregament es important i el tram és dur, ( no sempre la linea recta és la millor solució per anar d'un lloc a l'altre). Finalment un diedre ajagut ens deixa a la reunió que també trobem equipada amb dos parabolts i dos burils.
La cinquena tirada, comença amb artificial de dos pitons, per sobre hi ha un plom trencat però es pot posar un camalot 0,3 o 0,4 en una fissura que queda molt bé , (un encastador gros també i quedaria bé). Aquest pas ens permet arribar a una baga negra que surt d'una fissura i d'aquesta a un buri que hi ha per sobre d'un petit desplom. A partird'aqui cal navegar fins a trobar un pitó dificil de veure i despres per terreny més facil fins la reunió , en un repla un xic a la dreta. En aquesta reunió tan sols hi ha dos burils.
La sisena tirada, tenim dues opcions , superar un mur que tenim sobre nostre (despres de creuar una feixa), quart grau sense cap assegurança o anar a la dreta per superar la mateixa franja de roca i arribar a la feixa superior per terreny més fàcil.
Nosaltres com que els companys esperen que arribem a la part dreta, fem la segona opció.
A la feixa superior no hi ha reunió i poques referencies a seguir, tan sols que a la dreta hi ha les tirades superiors de la via “Paso Dyatlov”.
Nosaltres tenim que agafar un contrafort que hi ha a l'esquerra, és la sortida que varem fer el dia que varem escalar la via “Los reyes del mambo” o sigui que conec per on va i ara pasem davant d'ells , nosaltres.
Un esperó de uns quaranta metres sense assegurances que ens deixa en un petit bosc. Per sobre uns deu metres d'escalada facil i deu més de caminar per tartera fins arribar a un arbre on poder fer la reunió final.
Una vegada tots dalt, cal caminar a l'esquerra seguint les feixes i alguna grimpada facil per arribar al cim, (es fa llarg !!!).
Per baixar, com que en Pere no caneix la baixada de l'embut, decidim fer-ho per allà i amb tranquilitat baixam fins la pista i el cotxe.
De tornada ens aturem a Ca'l Torres d'Ager per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM....................................... Diagonal del trip
APERTURISTES ................... Manel Pedro, Felipe Oblanca
COMPANYS DE CORDA...... Isabel Notivoli , Enric Xacó i Pere Giró
MATERIAL,........................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº 3 i Aliens
DIFICULTAT........................... A1/6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada