LA SOMBRA DEL VIENTO

 DISSABTE, 20 D' AGOST

El dijous torno de passar una dies a Andorra amb la familia i tans dies de veure muntanya sense poder penjar-me fan que tingui un “mono” considerable. Cal preparar el cap de setmana !!!.

La primera trucada de divendres és pels companys de Vilafranca que sempre surten en cap de setmana i em diuen que marxen per la tarda a Canfranc per passar el cap de setmana........... i encara tenen una plaça lliure.

No m'encanto gens i negocio amb la familia els propers dies, elles a la platja i jo a muntanya. Solucionat !!!.

A les quatre comencem a trobar-nos tots. Finalment serem l'Angel, en Pere, en Benjami, el Mam i jo. Per sort anem amb el cotxe del Benja que es un “tanc“ i ens permet portar de tot.

Arribem a Canfranc i cerquem un aixopluc per sopar i passar la nit , el farem el nostre camp base !!!.

Al mati mentre esmorzem escollim l'objectiu i com que en Pere te entre ceia i ceia anar a la via La sombra del viento al Pic Borreguil de la Cuca no li possem trabes perquè cap l'ha fet.

Arribats a Rioseta, ja tenim problemes per trobar aparcament, però podem fer.ho. Per sort totes les cordades que hi ha van al Tobazo i ens deixen la npostra paret tota per nosaltres.

L'aproximació, molt evident ens costa una hora llarga per arribar a peu de via, la hem trobat sense fer cap marrada.

Com que som cinc farem dues cordades, una primera de tres que ens marcara la velocitat amb en Pere, el Benjami i el Mam. Darrera anirem, l'Angel i jo.

Moltes tirades les hem enllaçat sobretot al principi, a dalt , una mica cansats de tibar la corda hem preferit fer les tirades tal qual estan marcades.

( a la ressenya hem marcat el grau maxim de la tirada, però és impossible pintar totes les assegurances que hi ha , que anirem exposant aqui tirada per tirada).

De material, nosaltres portem, un joc discret de camalots i 20 cintes per cordada.

La primer tirada la fem doble i comença en un bloc enganxat a la paret, lo primer que veiem es un parabolt trencat, (és el que seria la reunió de sortida), per sort no n'hi ha cap més de trencat. Un primer tram per una canal per enfilar-nos per una fissura més vertical fins sobre un gendarme. (trobarem 22 parabolts i un pitó).

La segona tirada que també hem doblat , te més de seixanta metres, però els primers metres son quasi caminant per una canal i es pot fer en ensamble , sense cap problema. Nosaltres hem posat 15 cintes però hi ha 19 assegurances.

La tercera tirada comença per una canal on cal anar trepitjant herba molla i navegar entre els arbres, el primer tram no es gaire agradable però el segon tram s'enfila per un mur amb forats, llastima de la mullena que portes als peus que no et permet gaudir-lo perquè rellisca. Hi ha unes vint assegurances..

La quarta tirada, també doble, segueix per terreny indefinit però evident al tenir que seguir les xapes i entrem en un terreny ajagut , facil però trencadis on es dificil veure les xapes, nosaltres ens en hem saltat quatre que no hem vist, però n'hem posat quinze.

La cinquena tirada supera un petit mur per agafar unes grades ajagudes fins una reunió sota d'unes pedres. Trobarem nou parabolts

Aqui ja entrarem en la part més evident, i bonica de la via, una fissura ample que ja es veu des de l'aparcament i que ens deixara a les darreres tirades de la paret.

La sisena tirada te una primera part com la tirada anterior, ajaguda i trencada fins arribar a la pregona fissura per on remuntarem fins sobre un primer ressalt. Hi ha 16 assegurances.

La setena tirada comença amb un diedre potent on ens ha calgut fer algun A0 per superar un tram molt just de preses de peu, superat aquest tram una nova fissura, aquesta molt més facil ens deixa en una reunió als peus d'un no ressalt amb apareça de potent. Trobarem vint parabolts.

La vuitena tirada comença amb aquest diedre on a trams ens ha calgut fer servir l'estrep, està molt assegurat, però cal tibar de valent, acabat el diedre una corda fixa ens portara fins la reunió. Trobarem vint parabolts, alguns en el tram de la corda fixa.

La novena tirada, va per terreny indefinit on cal buscar les assegurances que estan colocades en trams de roca que emergeixen entre la terra, comencem a trobar arbres grans, cal anar en compte de no relliscar per la molsa i el fang. Hem fet reunió en un arbre amb una baga.

La desena tirada va a la recerca d'un petit mur i aprofitar els darrers metres de roca, per sortir a l'esquerra en un petit repla a l'aresta per sota del cim. Trobarem quatre parabolts i alguns arbres llaçats.

Ara tan sols resta la baixada que ha resultat més llarga i complicada que l'aproximació.

Primer cal baixar fins el coll que separa el nostre cim del Pico del Aguila.

Arribats a aquest punt cal creuar-lo i anar a cercar el cami senyalitzat que puja aquest cim i seguir-lo, per trams espectaculars. El cami esta senyalitzat però cal anar en compte.

El cami arriba a la mateixa corva on tenim aparcat el cotxe.

Per avui ja en tenim prou, anem al camp base , per fer un bon apat i pensar el que volem fer demà.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................ La sombra del viento

APERTURISTES......................... Sueño Vertical

COMPANYS DE CORDA .......... Angel Guillen

MATERIAL.................................. 20 cintes, estrep

DIFICULTAT MAXIMA............. V+/A0