DISSABTE, 23 DE MARÇ
Amb la família volem marxar uns dies de vacances i per no trobar molta gent ho farem els primers dies de Setmana Santa i tornarem quan el gruix de la gent marxi.
Però abans de marxar encara em queda el dissabte per aprofitar-lo i amb el Visa volem fer una escapada a Vilanova de Meià, (aquesta paret el té encisat).
Sempre em pressiona per repetir alguna de les vies que ja hem fet, alguna ja està per sobre de les meves possibilitats i em resisteixo a acceptar, però alguna si que encara li veiem color i aleshores no tinc excusa per acceptar.
Aquesta vegada em toca claudicar, m'ha proposat tornar a la via Navarro, i no puc negar-me, (la veritat que a mi també em fa gracia repetir-la).
Com que no tenim cap presa , primer fem la aturada obligatòria per esmorzar a Cal Cirera i després marxem a veure si trobem pàrquing.
Al contrari de la darrera visita, (fa uns quinze dies), que varem fer la via “Paral·laxi” i no hi havia cap cotxe . Avui està tot ple i ens costa trobar aparcament.
Fent l'aproximació sentim moltes veus , però per sort la via “Navarro” està buida.
Per no perdre la costum el Visa comença. No sabem que trobarem perquè hi ha gent que diu que ha estat des pitonada, però d'entrada no veiem cap diferencia, els dos pitons segueixen al seu lloc i una baga assegura el darrer diedre abans d'entrar a la reunió.
El Visa diu que aquesta està un xic més baixa d'on era abans.
La segona tirada també la hem trobat igual, els dos pitons que protegeixen el tram més vertical i desprès res més fins una petita savina que hi ha a mitja tirada.
La tercera tirada és el gran flanqueig per la feixa fins arribar al gran arbre on hi ha una baga.
Aquí dubtem si anar per la original o enfilar-nos per la “Corazones Solitarios” , finalment decidim pujar per aquesta que te un espit just sobre el nostre cap i presenta un xic més de dificultat. Superat aquest tram anem directes fins el segon pitó de la tercera tirada i ens saltem el primer que queda un xic més baix. La reunió la fem en un gran arbre on no hi ha res.
La quarta tirada, està neta i una sageta assenyala el lloc per on començar, la roca és bona i just a la sortida, (abans es feia reunió aquí) hi ha un espit sense plaqueta i un pitó.
Nosaltres hem fet reunió a la carena.
Una vegada a dalt decidim baixar i marxar a Vilanova de Meià per fer un bon àpat.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................................. Navarro
APERTURISTES........................ Pep Masip, Felip Sandiumenge
CORDADA .................................. Josep Estruch, Josep (Visa)
MATERIAL .................................. Joc de Camelots (fins nº1)
DIFICULTAT ................................. V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada