DIJOUS, 28 DE MARÇ
Després de passar uns dies per València visitant museus, monuments i zones amb una concentració de personal per sobre del que seria desitjat. Torno a casa amb el “mono” de tranquil·litat i espais oberts i començo la roda de trucades per veure qui s'apunta a una sortida per demà.
Per sort en Pere, treballa però pot lliurar i comencem a cercar objectius, (bastant difícil per la meteorologia que estem tenint aquests dies, per la costa vent i a l'interior aigua).
Quedem com sempre a Jorba, sense encara tenir clar on anar, (però portem de tot i amb un objectiu inicial preferent), volem anar a Collegats.
Decidim passar per Artesa i si veiem que la meteo es dolenta al Pallars poder-nos quedar a mig camí en qualsevol de les zones per on passem.
Finalment arribem a La Pobla de Segur i tot i que les parets es veuen molles, sembla que la meteo ens deixara escalar.
Al pàrquing mentre esmorzem dubtem entre dues zones, la Paret del Pessó o la Portella Petita. Finalment ens decantem per la Paret del Pessó i estalviar-nos el pas de la tirolina.
Concretament volem tastar la darrera via oberta pels companys Remi i Pepe Ballester a la Paret del Pessó, la via “Lladregots”, on tindrem fugida rapida en cas de mal temps, tot i que correm el rics de trobar la paret molla per la pluja d'aquesta nit.
La via puja en paral·lel a la via “Sossis i Patisants” creuant-la a la meitat del recorregut.
Una vegada al coll mirem la paret i sembla que no està gaire molla, tan sols en algun punt ens tocara escalar en roca mullada, però la resta es veu be.
La rampa de començament està molla i decidim entrar pel camí de baixada de la ferrada fins a trobar les primeres cordes allà ens decantem a la dreta per sota les parets, primer passem la via “Sossis i Patisants” i pocs metres després trobem una corda per baixar a una torrentera sobre la que veiem un seguit de parabolts, ja som al peu de via.
El primer tram està molt moll fins a posar-nos sobre un jardinet on ja podem agafar les primeres assegurances.
Aquests primers metres de paret son molt verticals i la ressenya els gradua de A0 però nosaltres com que portem un estrep el fem servir i fem els tres primers passos amb ell, per sobre una sortida en lliure difícil i mullada seguida d'un tram amb bones preses , però mullades fins que podem desviar-nos a l'esquerra per sortir dels regalims i continuar per roca seca fins la reunió.
De la reunió sortim amb tendència a l'esquerra per anar fins un parabolt que veiem uns metres per sobre, una vegada aquí veiem un pont de roca amagat en una fissura, per sobre una rampa fàcil però un xic mullada ens porta a la reunió.
La tercera tirada es bàsicament un canvi de reunió, cal anar a l'esquerra fins a trobar el camí de la ferrada i remuntar-lo fins a trobar el principi de les cordes del segon tram de ferrada. Estem a la feixa on hi ha moltes vies , (abans coneixíem la existència de dues vies en aquesta zona, la via del “Gorba” i la via “Romani X-treme” però ara a l'esquerra hi ha un mínim de tres línies de parabolts més).
Nosaltres ens toca agafar la línia de més a la dreta, just on acaben les cordes, és u recorregut amb orientació a Nord i quasi és millor anar-hi més entrat l'estiu, però ja hi estem posats i volem deixar la via a mitges.
Aquesta tirada amb molt bona roca ens porta fins un petit vaumat on trobarem la reunió, primer trobarem un parabolt després una baga en un arbre i per sobre dos parabolts més, d'aquest el primer te una baga de corda verda que suposem serà per a indicar el camí correcte donat que a l'esquerra tenim la via “Romani X-treme” quasi a tocar amb la seva llaminera reunió equipada amb cadena, però nosaltres tenim que decantar-nos a la dreta fins la vauma i trobarem la reunió.
La darrera tirada comença amb un petit flanqueig a la dreta per situar-nos més a la vessant Nord i agafar la berruga final per la seva dreta, uns primers passatges un xic molls on trobarem tres parabolts i un pont de roca, superat aquest tram entrem en un diedre i una llarga diagonal a la dreta amb roca regulin fins a trobar un passatge protegit per parabolts que ens portaran al cim. En aquest darrer tram la roca és a controlar.
Aquí dalt el vent és fred i sense aturar-nos gaire baixem per les cadenes de la ferrada fins el principi del segon tram. Com que anem be de temps, deixem les motxilles al peu de via i encarem la via “Romani X-treme” que tenim just a l'esquerra.
Una primera tirada de vint-i-cinc metres protegits per tres parabolts i amb roca molt bona, tot una tirada “love -climb”.
La segona tirada comença amb un tram vertical per superar un desplom i després amb tendència a l'esquerra per rodejar la berruga final. A l'altura de la berruga trobarem una reunió, però el Pere que en aquesta tirada lidera la cordada, decideix saltar-la i seguir pujant. Als seixanta metres s'ha trobat sense corda a mitja tirada i ha muntat una reunió improvisada amb dos parabolts de progressió. M'ha deixat els darrers deu metres per mi !!!.
Tornem a baixar per la ferrada i ara si que ja en tenim prou, recollim les motxilles i acabem de baixar la ferrada.
El temps ens ha respectat i tot i veure molta neu a pocs quilometres, el fred no ha estat excessiu. Tornem a casa satisfets.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.......................................... Lladregots
APERTURISTES...................... Remi Bresco, Pepe Ballester
CORDADA ............................... Josep Estruch, Pere Giró
MATERIAL................................ 10 cintes, joc de Camelots fins nº1 , estrep opcional
DIFICULTAT ............................. V+/Ae
DADES DE LA VIA
NOM.......................................... Romani X-treme
APERTURISTES...................... Cinto Romero, Alba
CORDADA ............................... Josep Estruch, Pere Giró
MATERIAL................................ 6 cintes
DIFICULTAT ............................. V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada