DIJOUS, 02 DE MAIG
Ahir varem donar un xic de descans al cotxe però avui toca compensar el quilometratge i anem a una escola, “l'escola” per excel·lència de Múrcia....... Leyva.
Tota la informació que tenim ens diuen que cal anar a “El Berro” que és el poble més proper i posem direcció cap allà. Arribats al poble anem a esmorzar al càmping del que ja tenim referencies perquè es un dels llocs on varem cercar habitatge per venir a fer la campanya.
Per sort no varem fer-ho perquè el plantejament de viatge que estem fent no quadraria amb una estància al càmping, totes les demès escoles que volem visitar estan molt lluny d'aquí i la carretera es dolenta. Total que ens hauríem passat els dies a Leyva sense conèixer cap més escola.
I no ho dic perquè sigui dolenta la opció d'escalar a Leyva , tot al contrari és una molt bona escola i ben senyalitzada.
Sortim de El Berro i agafem una carretera on arreu trobem cartells de “ull amb els ciclistes” es molt estreta i trobarem molts cicloturistes, després d'alguns quilometres trobem un desviament a la dreta anunciant el barranco de Leyva i més carretera estreta i més atenció al ciclistes fins un punt on s'acaba l'asfalt i trobem una barrera, es el pàrquing.
Carreguem les motxilles i enfilem per la pisat tancada al transit de cotxes, “excepte autoritzats” aquesta pista s'enfila , s'enfila lenta però inexorablement fins un coll al que no cal arribar per sort !!!. Han estat 45 minuts d'una pujada suau però constant.
Després de mitja hora de pujada comencem a veure a la nostra dreta les parets i comença el treball de la intuïció o conèixer la zona, hi ha un munt de fites a la dreta de la pista que s'endinsen al bosc per arribar a la paret i no hi ha cap nom per esbrinar quina cal agafar.
Després de saltar-nos varies entrades optem per fer -ho en una que hi ha com un mur de formigó creuant la riera i un corriol molt marcat que s'endinsa vers una tartera.
Hem tingut sort i l'hem encertada a peu de paret trobem una placa amb el nom de la via, ( també hi ha ajudat que hem vist unes cordades a mitja paret i el fet de ser la via més clàssica ens ha fet decantar-nos per apropar-nos-hi)..... je, je... tot s'hi val.
La segona tirada és més potent , una placa fissurada i molt vertical on cal negociar l'itinerari perquè tot i que les assegurances van rectes cal jugar a dreta i esquerra de les fissures. Trobarem vuit parabolts.
La tercera tirada és difícil d'esbrinar perquè la meitat del recorregut no es veu, cal sortir a la dreta de la reunió per rodejar un arbre que queda sota un esperó i després cal remuntar l'espero a estones per la canal de la dreta i d'altres pel mateix fil d'aquest, fins la reunió en un veritable “niu d'àliga”, no gaire còmode per altres persones.
La quarta tirada, és la tirada que et dona un xic de respir, és mantinguda en el seu grau . Trobarem vuit parabolts.
La cinquena i darrera tirada ja torna a posar-te les piles, primer un seguit de plaques més o menys tombades van decantant-te vers un diedre desplomat que hi ha just a la sortida i aquí cal apretar, primer en diedre amb preses cantelludes estil “taffoni” i la part final amb una apretada contundent que finalment ens ha obligat a fer A0 al darrer parabolt.
La pedra de sortida està molt arrodonida . Trobarem la reunió uns metres per sobre.
A dalt del cim i mentre guardem el material veiem una parella de runers que s'apropen per la carena i tenim intenció de preguntar-los per la millor baixada, però ells estan com nosaltres, gens segurs de la millor baixada. Finalment decidim seguir fites que ens porten a una canal i fent un passatge de cable en un lateral de l'embut al camí que ens deixa quasi a peu de via i a la pista.
Ara cal desfer la pista que hem pujat sota un Sol de justícia. Al pàrquing hi ha una senyal de transit i un cartell que diu sentit únic i dona a entendre que cal seguir una pista de terra per sortir d'allà (no es pot tornar per la mateixa carretera que hem vingut).
Per aquesta pista arribem a una zona d'esbarjo i a una carretera asfaltada que ens pot portar a El Berro o a Alhama de Murcia, nosaltres escollim baixar per Alhama i tornar a casa no sense abans aturar-nos en una venta per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................................... Carrillo Cantabella
APERTURISTES................................ Juan Carrillo, Mariano Cantabella
CORDADA.......................................... Lluis Gabernet, Angel Guillen, Josep Estruch
MATERIAL........................................... 12 cintes
DIFICULTAT......................................... 6a/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada