DIMECRES, 01 DE MAIG
Avui a primera hora marxen la família Barceló direcció a Barcelona i nosaltres donat que estem un xic tocats de la sortida d'ahir, decidim que farem quelcom suau i tornarem aviat a casa.
Anem de cara a un altre objectiu, la Sierra de Callosa, tot i estar separada de la de Oriola son molt properes i podríem dir que els municipis es toquen.
Arribem a Callosa i molts carrers estan tancats , és festa i a més hi ha mercat ambulant, però després d'un recorregut per diferents carrers arribem a la zona que ens interessa i per sort , trobem aparcament en un carrer de circulació constant de vehicles i al costat d'un bar on podem esmorzar be.
Sortim de Callosa per un barri marginal,....... millor no haver deixat el cotxe aquí dalt i aviat arribem a un camí que descaradament va a la dreta de “El Dado” fins arribar a un coll, aquí el camí continua allunyant-se, però nosaltres ens decantem a l'esquerra per fer les rampes que ens porten a peus de la paret per un terreny gens definit.
Una vegada arribats al peu de la paret creuem tot el Dado per sota en direcció a ponent fins arribar a la fissura característica de la via que volem fer.
Avui el dia és gris i alguna gota ens cau mentre fem l'aproximació però res important.
Aquí dalt el Lluís decideix que no segueix i torna a baixar al poble. L' Angel i jo com que som tossuts de mena decidim seguir amb el plantejament inicial, tot i l'amenaça de pluja.
Fem la primera tirada que ens ha semblat més difícil del que diuen les ressenyes, però està ben assegurada i anem fent. Aquí la roca no és com a d'altres llocs, és mes arrodonida i sabonosa i cal anar en compte de no relliscar.
A la tirada hem trobat més assegurances del que demana la ressenya que tenim, per sort portem flotants i aprofitem els mosquetons per assegurar el darrer tram de la tirada. A uns vint metres del terra hi ha una reunió que ens hem saltat i hem anat directament a la segona reunió en un bon replà.
La segona tirada és curta però intensa s'enfila per un encastament de parets llises i relliscoses, sort d'alguns forats bons que permeten tibar de braços per superar el tram perquè de peus vas venut. La tirada es curta.
La tercera tirada és la menys agraïda, uns passatges bonics per arribar a un gran arbre i després per una canal diedre brut fins a trobar la reunió, entre els trams bruts hi ha algun passatge interessant, la llastima que aquí ens ha començat a ploure amb ganes i tot està mullat , el que fa que extremem les precaucions.
La quarta tirada és personalment la millor de la via, una placa de fissures i gotes d'aigua molt bonica, llastima que està mullada, ens deixa al final de la via sobre un ombro del que sortim per l'esquerra per anar seguint unes fites que ens porten fins un rapel a la paret Oest.
Volíem fer una segona via atès que aquesta se'ns ha fet curta, però la roca mullada i alguna gota que encara cau ens ha fet desdir.
Ara tan sols resta anar baixant per les rampes de sota la paret, sempre cercant el millor itinerari per tornar a peu de via on hem deixat les motxilles.
Des de el cim hem intuït un camí que baixa més directe al poble i l'aprofitem per estalviar-nos travessar altre vegada tota la paret.
Una vegada al poble , anem tots tres a fer la cervesa de rigor abans de tornar a casa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA .................................. Via Normal al Dado
APERTURISTES..................................... Manolo Jaen, Horacio Martinez
CORDADA............................................... Angel Guillen, Josep Estruch
MATERIAL............................................... 12 cintes, Joc de Camelots fins nº2
DIFICULTAT............................................. V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada