VIA SCORPIOS A LES MOLES DEL DON

 DIUMENGE, 07 DE JULIOL

Preparat la sortida del cap de setmana, veiem que la zona Nord no està per fer gaires provatures, segons la meteo pluges intermitents i amb quantitats considerables a qualsevol punt . Cal anar a Sud aprofitant que la Dana ja haurà passat seguint el seu camí vers el Nord.

A la ronda final quedem el Pep , el Pere i jo perquè l' Angel i en Toni s'han avançat i ja son pel Ports des de divendres.

Nosaltres sortim a les 7, 30 de Vilafranca i anem directes fins la zona d'esbarjo de la Franqueta on creiem que trobarem als companys i mentre esmorzem podrem fer el cafè amb ells.

Sembla tot coordinat, arribem a lloc just quan ells ja prenen el cafè amb una colla d'escaladors de Terol que han coincidit. Després tots anem fins l'aparcament de Lliveros per repartir-nos en cordades.

Ells van a les Gronses, però nosaltres portem un objectiu més cobejat, la via Scorpios a les Moles del Don. Sortim del cotxe junts però aviat els deixem per creuat el riu sota el nostre objectiu i remuntar la pendent fins sota la paret de les Moles del Don. On veiem cridanera la fissura que intentarem seguir.

A la primera tirada tenim dues opcions, una directa ,més difícil, i la original però que fa un recorregut molt complicat per les cordes. Nosaltres escollim l'original començant per un diedre que tenim a la dreta, superat el diedre anem fins un arbre per llaçar-o i superar un petit mut que ens porta a un flanqueig horitzontal a l'esquerra fins un altre diedre sota el que trobarem un parabolt, ara tan sols resta superar aquest fins la feixa on hi ha la reunió.

Cal dir que la roca es molt dolenta i plena de molsa, et jugues una costellada olímpica.

Nosaltres hem posat un flotant al primer diedre, una baga llarga al arbre, un flotant a mig flanqueig i un altre poc abans d'entrar a la feixa de la reunió, però les cordes fan un quatre molt marcat i hem tingut problemes per recuperar-les, el segon de cordada mentre pujava ha trobat un burí sense plaqueta després del parabolt. Ës una tirada “molt expo” .

La segona tirada canvia el qualificatiu de “expo “ pel de “difícil i mantinguda” diuen les cordades que és amb diferencia la més difícil de la via, jo personalment les he trobat totes molt difícils però aquesta, endemés, molt més mantinguda. Hem trobat divuit assegurances (12 parabolts i dos pitons) algun parabolt te com a veí un burí o un espit vell, però com podeu imaginar hem xapat el parabolt!!!. A més hem posat quatre flotants més.

La tercera tirada és igual de difícil però et dona un xic més de “vidilla”, passatges molt difícils on cal jugar amb les assegurances que hi ha més el que puguis posar, amb un tram molt obligat just sortir de la reunió. Trobarem set parabolts , dos espits i nosaltres hem acabat d'amanir-la amb tres flotants. La entrada a la reunió amb un encastament suau et dona la “vidilla” necessària per a qualificar-la de més fàcil que l'anterior.

La quarta tirada “teòricament” més assequible comença posant-te les piles, no hi ha res i cal protegir-la bé, no trobarem un espit i un burí fins que no arribem a mitja tirada. Per sobre un tram difícil a protegir amb flotants ens deixa en una plataforma de la que “teòricament tindríem que sortir , sense problemes.

La darrera tirada, la qualificaria de ben buscada però mal assegurada. Nosaltres tindríem que veure una assegurança a prop de la reunió però no veiem res i decidim pujar una placa que tenim sobre fins una feixa, ales hores veiem una possible sortida a l'esquerra entre vaumes i desploms, mentre anem cercant l'assegurança fins que veiem a l'esquerra i a l'altura de la reunió un burí vell amb plaqueta, anem per on no va la via però seguint la feixa a l'esquerra i dins una vauma trobem la reunió del pot de registre, l'hem encertada al menys en el darrer tram. No fem reunió i acabem de pujar fins el cim on fem reunió.

Com que el primer de corada no ha posat res fins la reunió del pot de registre, els segons intentem sortir per la via original i ens trobem amb un passatge molt expo, (la corda et protegeix per darrera al haver un gran desplom sobre, si caus en aquest punt surts disparat de la paret ) Superat aquest tram ja es fàcil fins el cim.

A la dreta , uns deu metres veiem la instal·lació de rapel que amb tres tirades ens deixa a peu de via.

Una via molt potent i amb roca a controlar

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.........................................Scorpios

APERTURISTES ....................Armand Ballart , Albert Merino

CORDADA...............................Pere Giró, Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL...............................Joc Camalots fins nª3, Fissurers petits, estrep, 18 cintes

DIFICULTAT............................ 6a/A1