DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE
La gent comença a parlat de bolets i la colla frisa per anar a caçar-los per tant totes les propostes que hi ha van en el mateix camí, anar a un lloc on poder compaginar l'escalada i els bolets.
Han sortit moltes contrades però sembla que la presenta més consens es anar a Coll Roig.
Com sempre quedem en trobar-nos a Manresa per estalviar-nos cotxes i allà ens trobem quatre companys, en Pere, el Pep, l'Àngel i jo però a Ripoll ens tenim que trobar amb el “Mam” i per si fos poc encara a Montgrony ens trobarem al Enric i al Ton. Baja una bona col·lecció .
A dalt del Coll Roig sembla que regalin quelcom perquè el pàrquing està a petar i ens costa trobar un lloc on deixar el cotxe.
Ara ve el moment de repartir-nos les vies i els companys, finalment farem cordada el Pep, el Mam i jo per anar a una via que encara tinc pendent en aquesta cara Sud. “El Diedre del Jonny”, és una via curta però podrem allargar-la sortint per una altre via que decidim que sigui la “ Patxaran Litrako”.
Com que aquesta primera via no la he fet, demano que em deixin fer-la i la resta els hi deixo per ells, je, je recordo haver suat de valent a la penúltima tirada.
La primera tirada es llarga, diria que uns quaranta cinc o cinquanta metres, i està ben assegurada, tant que abans d'entrar a la la reunió m'he quedat sense cintes, sort que aquest darrer tram és suau.
La resta de tirada comença amb un cinquè i poc a poc va creixent la dificultat fins arribar al diedre on hi ha la part més difícil de la tirada. Fan falta unes catorze cintes.
La segona tirada és un canvi de reunió i un canvi de via, entrem a la via “Patxaran litrako”.
Una entrada en diagonal a la dreta dona pas a una placa molt compacta amb passatges d'adherència delicats i fem reunió en un replà.
La següent tirada és un canvi de reunió de cinc metres, es pot estalviar, però la següent tirada es potent i es millor assegurar al company des de sota.
Aquesta tirada és una placa vertical que presenta una fissura quasi de dalt a baix i on cal apretar de valent, els companys l'han superat però jo ja he preparat l'estrep per fer el tram difícil.
La següent tirada torna a ser un canvi de reunió d'uns deu metres que ens deixa sota l'agulla final. No és una tirada difícil però hi ha un passatge que si no t'escapes per la dreta, és força difícil.
Una vegada al cim deliberem si baixar amb ràpel o caminant però per evitar problemes amb al corda i els boixos, decidim la segona opció.
Una vegada al cotxe, s'imposa una ullada pel bosc que tot i estar completament remenat encara ens ha permès agafar algun “rovello”.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM ........................... Diedre del Jonny sortida Patxaran Litrako
APERTURISTES ........ Santi Sanz i Sergi Martinez
CORDADA................... Pep Riba, Josep Aiguade, Josep Estruch
MATERIAL ................... 14 cintes
DIFICULTAT.................. 6b+ (6a/A0)
.
Felicitats per l'activitat escalatòria boletil ! La via del Johny també em falta de fer en aquesta paret, veig que és maca oi? La Patxaran Litraco menja apart almenys la tirada del diedre que tot hi anar amb un company que fa prou grau vam haver de trampejar amb estreps i artifo de tòtems !
ResponEliminaSalutacions, Jaume.
ResponEliminaSi, la penúltima tirada és molt potent, jo vaig fer el mateix, tot i que un company va poder treure-la neta.