DISSABTE, 06 D'OCTUBRE
Fa temps que la tenia en cartera de pendents però el fet que cal caminar quasi una hora per arribar a peu de via, es difícil trobar companys que vulguin acompanyar-te.
Aquesta setmana toc a sortir el dissabte i com sempre ens trobem tots a ca l'Anna per esmorzar i fer-la petar.
També com sempre anem llançant l'ham per veure si algú pica l'esquer i avui si que he trobat companys, en Chacó i el Carles s'apunten a pujar fins la Plantació per fer aquesta via.
El problema d'anar amb dos joves és que tot pujant em faran treure el fetge per la boca, però intentarem aguantar com sigui.
Sortir de la urbanització on ens cal deixar el cotxe ara (abans pujàvem fins el començament del camí del Clot de la Mònica però ara tenim deu minuts més de passejada.
Arribar al coll ens ha costat un cinquanta minuts, ara cal anar a cercar el torrent dels Llorers i remuntar-lo fins el peu de via.
Com que els torrents son tan estrets costa un xic localitzar el peu de via, però ho fem sense problemes.
La zona es molt soltaria, tot i així he ha una cordada a prop nostre que estan fent la via “Integral Porta de roca” . Nosaltres ens quedem un xic per sota d'ells.
La primera tirada és vertical i amb uns primers metres apretats per la humitat del terreny que es ombrívol però una vegada superat el tram amagat darrera els arbres la roca millora molt al tacte. Hi ha vuit assegurances a la tirada.
La segona tirada comença amb un tram vertical, més suau si entres per l'esquerra de les assegurances, en aquest primer tram trobarem set assegurances fins on la roca perd verticalitat , aleshores queden un deu metres fàcils fins la reunió, hi ha un parabolt més a mig recorregut d'aquest tram però queda bastant a la dreta i no l'hem fet servir.
La tercera tirada surt de la reunió per un tram vertical i a la recerca d'un sostre que salvem per la dreta aprofitant un tram que sembla un bloc encastat sota el sostre i que ens permet arribar al fil d'aquest amb comoditat. Per sobre un tram curt vertical on cal apretar i que està assegurat amb dos parabolts. Per sobre la dificultat baixa i no hem trobar res fins la reunió tot i que la ressenya parla d'un pont de roca, hi ha algun merlet bo de llaçar.
La quarta tirada es una rampa bruta i trencada per arribar al cim.
Una vegada tots dalt preparem el rapel i baixem fins la canal a llevant de l'agulla, però pensant amb el camí de tornada decidim no fer res mes i tornar al Bruc amb tranquil·litat.
A estat una bona activitat per omplir un mati, una bona passejada i una escalada plaent.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM......................................... Infinity
APERTURISTES .................... O. Masó, A. Masó
CORDADA ............................... Enric Solé, Carles Ferre, Josep Estruch
MATERIAL................................. 10 cintes
DIFICULTAT............................... V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada