DIUMENGE, 06 D’ABRIL
Torna a ser diumenge i una setmana més tinc que conformar-me amb fer una matinal, però els deures familiars son primer. Per sort el Ramir, també està limitat de temps i podrem fer una escapada matinal.
VIA MARINA
Ens trobem al Bruc per acabar de decidir que fer i mentre esmorzem, fem varies propostes i finalment ens decantem per pujar a Frares per fer un parell de vies. Una a proposta d'ell i l'altre , meva.
El Ramir ha proposat la via “Marina” a la paret Est de l'agulla Sense nom, una via que fa poc van fer els companys, el Manel i la Ita , i que jo desconeixia la seva existència fins que no vaig veure la seva piulada
Fem l'aproximació fins el refugi Vicenç Barbe i després remuntem la Canal Ample fins quasi el Coll del Portell Estret, just sota l'Agulla Sense Nom. Ara tenim que anar a la seva vessant Est tot remuntant una canal que primer no veiem gaire clar per on pujar però després just a tocar la paret anem pujant fins arribar a un collet. D'aquest collet ens cal baixar una metres per la vessant Nord amb compte de no caure per una de les canals que baixen directes a peu de paret Nord. En un petit replà abans d'arribar a la canal per on puja la via Aresta Nord. Son visibles una ratlla d' espits.
Ja d'entrada ens fa suar de valent, la roca molt molsosa no ho posa fàcil, després la ressenya diu que es fa en A0 però nosaltres posem un estrep per anar més còmodes, es després del tercer espit que la cosa es complica i no ho veig clar, solució que ho provi el Ramir, que també sua però aconseguix passar, per sobre més suau amb algun tram més picant fins la reunió.
La segona, molt més fàcil, si que m'atreveixo a fer-la. Al cim, aprofitem per situar el nostre proper objectiu que tenim a prop direcció ponent
Ja tenim la primera via , feta , ara cal anar a cercar la segona, un rapel curt ens deixa a una canal, ara tan sols resta seguir el camí de la Alta Ruta d'Agulles en direcció Portelles un centenar de metres i desviar-nos a la dreta per arribar a peu de via.
Aquesta via no te res a veure amb l'anterior, de grau més amable i amb unes vistes impressionants sobre la Paret Nord dels Frares.
La reunió 0, es un xic incomoda per fer els preparatius però hi ha un espit i un pitó.
VIA DEL TERRY
La via comença amb un flanqueig ascendent a la dreta per salvar uns desploms i enfilar-se per la placa superior d'aquest fins a trobar la reunió, en el recorregut trobarem, un pitó i tres espits.
La segona tirada, presenta una roca més trencada que la primera , però es més fàcil de fer,trobarem tres espits.
La tercera es bàsicament un canvi de reunió caminant per sota el darrer ressalt de l'escorpí fins a trobar uns arbres molt propers a la paret i uns quatre o cinc metres del terra veurem el primer espit de la darrera tirada.
Primer cal pujar al arbre uns metres per agafar la primera assegurança, per situar-nos be a la roca hem fet servir un estrep, que deixem a lloc i sortim en lliure fins el cim amb una roca molt bona, vertical però amb bona presa, poc a poc va perdent verticalitat fins arribar al cim, que tindrem que creuar per localitzar la reunió i el rapel. En el recorregut trobarem set espits.
Ara tan sols resta fer un curt rapel i baixar per una canal per tornar al Coll d'Agulles i directes al refugi i al cotxe.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.............................. Marina
APERTURISTES ........... R. Carrasco, J. Mª Parellada
CORDADA ................... Ramir Aparisi, Josep Estruch
MATERIAL................... 10 cintes, estrep
DIFICULTAT ............... V+/Ae
DADES DE LA VIA
NOM................................. Del Terry
APERTURISTES.............. Oscar i Albert Masó
CORDADA....................... Ramir Aparisi, Josep Estruch
MATERIAL....................... 10 cintes, estrep
DIFICULTAT.................... V+/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada