DISSABTE, 29 D'AGOST
Aquesta setmana estem cansat de fer quilometres i decidim quedar-nos per les rodalies.
A les vuit ens trobem amb el Genis a Collbató on també trobem d'altres companys que han decidit sortir .
No tenim clar on anar però una escalada a l'ombra es fa imprescindible.
Mentre esmorzem anem fent propostes i finalment ens decantem per anar a la Paret del Pont , un lloc on segur que no ens toca el Sol fins el migdia.
Al pàrquing “Nubiola” hi ha pocs cotxes, a la gent no li agrada la calor i comencem a remuntar el camí del Pont fins arribar sota la paret.
El desviament per anar a peu de via es veu clar, però està molt malmès per les pluges, per sort es curt i una vegada a peu de vies , veiem una cordada que està començant la via “Tasmània”.
Ens saludem ui per no molestar-nos proposo anar a fer les vies de l'esquerra.
Remuntem la canal i “sorpresa , hi ha una altre cordada començant una altre via de l'esquerra. Jo diria que la “Didjeridú”. Per no molestar-los decidim anar mes a l'esquerra per fer la via “Crispin”. Però no hem sabut trobar-la, a tocar del diedre que limita la paret hem pujat uns trenta metres sense trobar cap assegurança i aleshores ens hem despenjat d'un arbre fins el terra novament.
La cordada veïna tot baixant en rapel han localitzat la reunió primera nostre però no hem vist cap assegurança intermitja, finalment ens hem decantat per tornar al primer sector per veure si fèiem la via “Roy Brian”.
Arribem al sector i la cordada que feia la Tasmània està començant a rapelar i decidim esperar que arribin a baix per evitar pedregades. Mentre anem parlant amb els companys amb els que hem coincidit darrerament alguna vegada, ( en Bernat i en David) que son del Maresme. Ells van justos de temps i comencen a escalar la via “Anonymous”, nosaltres esperem que la cordada que baixa arribi a terra i ens decantem per fer la via “Tasmània”.
Mirant des de peu de via, no es veu cap assegurança (estan totes rovellades i es mimetitzen amb la roca, però ens han dit que hi son totes.
La via ens ha semblat mes mantinguda que no recordàvem, però cal dir que d'això fa molts anys i la edat no perdona.
La primera tirada, la mes llarga hi trobarem nou assegurances, però son difícils de veure.
A la segona hi ha sis assegurances però es mes curta
La tercera trobarem quatre assegurances i a la quarta en trobarem sis.
En aquesta tirada ens ha calgut fer dos passos de A0 perquè no teníem força per superar-nos i tot i així sortir en lliure se les porta.
La baixada en dos ràpels llargs.
Just arribar a la darrera reunió i ja ha començat a entrar el Sol.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................ Tasmània
APERTURISTES............. Josep Escofet, Joan Charles Peña
CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL....................... 12 cintes
DIFICULTAT..................... V/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada