CRESTA DE LA VALL-LLONGA AL SOLSONES

 DISSABTE, 03 D'OCTUBRE

Aquest cap de setmana ho miris per on ho miris les previsions son molt dolentes i a partir de dissabte per la tarda hi haurà restriccions de mobilitat a tot el litoral i el pre litoral.

A darrera hora decideixo preparar el material i pujar a esmorzar a Ca l'Anna per veure si hi ha algú que vulgui sortir a escalar.

A l'esmorzar tan sols som el Ramir i el Carles els que desafiant el mal temps han sortit de casa per intentar escalar.

Ara resta el mes difícil, escollir un objectiu. Montserrat està molt mullat, tan sols resta cercar per l'interior.

Aleshores recordo que hi ha una via amb poca aproximació i grau amable que podríem fer i que ens permetria tornar al Bruc a l'hora de dinar.

La meva proposta es fer la “Cresta de la Vall-Llonga” una carena llaminera que hi ha a prop de Sant Llorenç de Morunys. Ells no hi han escalat mai i jo he fet una via, el que ens permet conèixer l'aproximació i el descens.

Com que el Carles es el mes ràpid conduint, optem perquè sigui ell el que posi el cotxe. I amb poc mes d'una hora ja som aparcats al pàrquing on cal deixar el cotxe.

Ens repartim el material i comencem l'aproximació, creuem el tunel i el pont en direcció a Sant Llorenç i abans d'entrar al següent tunel ens decantem a la dreta per saltar la tanca de la carretera, la via la tenim a cinquanta metres d'aquesta.

La primera tirada la veiem plena de regalims però també veiem algun parabolt i sense dubtar-ho comencem l'escalada.

Entre els regalims i la roca d'aspecte poc fiable anem pujant fins que a uns trenta cinc metres trobem la reunió amb dos espits. A la tirada hem trobat quatre espits/ parabolts i un pitó. La roca a tractar amb molta cura.

La segona tirada es una matada, es molt mes fàcil però amb roca mes trencada on cal anar amb comte per no apedregar als companys, la llargada de la tirada tampoc acompanya, uns seixanta metres fins arribar a la carena on fem reunió en una savina característica.

En la tercera tirada tenim el primer contacte amb la roca de la cara Nord, que està molt xopa i regalima, la herba mullada tampoc ajuda. Segons la ressenya es una tirada de primer grau però amb aquests condicionants la hem trobat mes difícil. Amb seixanta metres arribem a peus d'un mur que serà la següent tirada. La reunió es un gran pi a peus de la paret.

La quarta tirada en lo que es refereix a l'escalada es la millor, una placa de bona roca dona pas a una fissura oberta que ens deixa sobre un gendarme, per sobre cal superar un mur amb roca de paret Nord que per sort està ben protegit. Als trenta metres hi ha un pi gran que hem aprofitat per fer reunió. A la tirada hi ha dos ponts de roca, dos espits i dos pitons.

Aquí creiem que tan sols ens quedaven dues tirades, una com la tercera i una altre un xic mes difícil er arribar al cim. Però no, la cinquena tirada ha estat de seixanta metres de grimpada de tercer entre matolls, roca trencada i caminar i he fet reunió ens uns arbres a peu d'un mur.

La sisena tirada superem el mur fins un coll on hi ha un gran pi, però per sobre encara ens resta un tram de cresta fàcil, tal hem fet trenta metres per fer reunió en uns arbres que hi ha a la carena sota un ressalt on veiem un parabolt.

La setena tirada segons intuïm a la ressenya es de quinze metres, els primers verticals i assegurats pel parabolt que hem vist, però després cal carenejar fins a trenta metres per trobar un arbre on fer reunió, just després de superar el cim.

Una vegada reunits tots a la reunió desgrimpem uns metres per arribar a una savina d'on recordo haver baixar en rapel. Trobem la instal·lació amb un maillon però no hi ha manera de saltar a la paret i decidim baixar per la carena Oest fent dos ràpels de trenta metres fins el coll.

Ara si des del coll veiem alguna fita que ens porta per sota la paret Sud fins la carretera i el cotxe.

Mentre baixem veiem que les boires guanyen terreny i abans d'arribar a Cardona ja la tenim sobre i no ens deixa fins arribar al Bruc.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Creta de la Vall-Llonga

APERTURISTES................. Marià Garriga, J. Mª. Cases

CORDADA.......................... Carles Farre, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 12 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT......................... V