DIMECRES, 30 DE SETEMBRE
Avui la meteo no es presenta gaire bona i tota la colla fem cap a ca l' Anna per esmorzar i decidir que farem.
A primera hora ja som uns deu companys que tenim ganes d'escalar, cada un amb les seves prioritats. Mentre esmorzem els grups es van definint però com sempre tots apunten al pla conservador i opten per anar a la Codolosa o als Graus.
Per sort avui també s'ha apuntat el Guillem i decidim marxar nosaltres a l'aventura.
Fa un temps en Joan Rovira va fer-me arribar la ressenya de la via “Antonio Alarcon” una via que havien obert amb en Jaume Prat al Fals espero de la Pastereta (un espero situat just a la dreta de la Pastereta on ell mateix juntament amb en Carles Llovet havien obert la via “Fals espero de la Pastereta” que vaig fer, però que no em va agradar gaire (l'esperó en si, no dona per mes).
Això va fer que no li dones importància a aquesta nova via i la deixes arraconada.
L'any passat van obrir també una petita via sota la carena de la Pastereta ,de dues tirades, però que no em va cridar l'atenció.
Avui amb el dia rúfol i amb el condicionant de tenir que estar pendent del telefon per temes familiars, crec que es bon moment per anar a tastar-la o tastar-les depenent de si tindrem temps o no.
Nosaltres anem directes al pàrquing on cal deixar el cotxe per pujar pel Clot de la Mònica i comencem a pujar-lo fins arribar al pi on surt la drecera que ens puja fins la Pastereta, uns metres mes amunt d'aquesta drecera s'intueix una altre drecera que ens apropa a peu de via del nostre primer objectiu , la via “ Drecera Vertical”
La primera tirada te trenta metres i fa reunió al costat d'un arbre, a la tirada trobarem dos parabolts (just al començar) i un arbre llaçat amb una baga. El pas mes difícil es posar els dos peus a la paret, la resta es deixa fer be.
La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió on hi veurem dos parabolts, es un tram vertical que hem pogut fer amb A0, per sobre del segon parabolt hi ha un tram fi fins a trobar un pitó que no es veu fins arribar a tocar-lo, després fàcil però trencat. El mes difícil es trobar un lloc on fer reunió, després de superar varies savines que hem desestimat per dolentes hem arribar a una olivera borda on hem fet reunió, aquests darrers 20 metres son caminant.
Mentre fèiem aquesta tirada han caigut quatre gotes que no han arribat a mullar el terra i decidim seguir.
Ens calcem les sabates i caminem un centenar de metres direcció al fals esperó. Una vegada a lloc, la foto de la via no ens quadra amb el que veiem. Aleshores la estudiem amb cura fins a esbrinar que la via comença molt mes a la dreta, en plena cara Est.
Anem vers el Est per un terreny trencat i un xic perillós però trobem el peu de via sense problemes.
Aquí em porto la primera sorpresa del dia, la paret no te res a veure amb el “Fals espero de la Pastereta”, un mur vertical amb molt bona roca s'ens presenta al davant per començar.
El primer tram, els tres primers parabolts, es molt exigent i difícil , nosaltres hem fet A0 després ja es suavitza de grau però continua la bona roca. Tan sols el darrer tram de la tirada presenta un roca a controlar. Trobarem onze parabolts i un arbre llaçat.
La primera reunió la reconec, estem a la dreta del pany de paret anomenat “Totxo de la Pastereta” i la via “Fals espero de la Pastereta” va per tota l'aresta.
La nostra via va un xic a la dreta i supera una fissura amb forma d'arc a la dreta, molt bonica.
Aquesta tirada comença amb uns passatges difícils (un xic menys que els de la tirada anterior) però que també fem amb AO, però aviat ja ens permet pujar en lliure per la placa de la dreta però fent servir alguna vegada la fissura , una vegada finalitzat el diedre ve un tram de roca dolenta que cal negociar amb compte abans d'arribar a la reunió.
A la tirada trobarem 2 ponts de roca i onze parabolts.
A la reunió hi ha dos parabolts i un mallon, si volem podem rapelar per la vessant Oest del espero i arribaríem a peus de vies del “Totxo de la Pastereta”.
Nosaltres ens decantem per seguir pujant.
La tercera tirada comença amb un tram de quart grau protegit per dos parabolts, després la carena s'ajeu i no trobem res mes fins arribar als trenta metres on hi ha un parabolt.
Nosaltres seguim pujant i fem reunió al capdamunt de l'agulla, un 65 metres en total.
Aquí ens trèiem les cordes i els peus de gat.
Encar ens toca remuntar per plaques ajagudes fàcils fins el cim de la Pastereta i després anar seguint un corriol que ens deixa al camí de l'ARtiga Baixa que ve de les Gorres fins el Colt de la Mònica i d'allà sense pèrdua fins el cotxe. Un bon passeig !!!.
Per celebra-ho tornem al Bruc per fer la cervesa amb els companys que segurament hi seran dinant.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM...................................... Drecera Vertical
APERTURISTES.................. Joan Rovira, Jaume Prat
CORDADA............................ Guillem Estruch, Josep Estruch
MATERIAL............................ 10 cintes, Joc Camalots fins nº1
DIFICULTAT........................... A0/V+
DADES DE LA VIA
NOM........................................ Antonio Alarcon
APERTURISTES ................... Joan Rovira, Jaume Prat
CORDADA............................ Guillem Estruch, Josep Estruch
MATERIAL............................ 14 cintes, Joc Camalots fins nº1
DIFICULTAT........................... A0/V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada