VIES NARINAN I DRAGON KHAN A BALDELLOU

 DIUMENGE, 15 DE MARÇ

Després d'aquestes setmanes que la gent del Penedes va baixar a terres de Sud, tornem a la normalitat de sortir els diumenges, però aquesta setmana no tenim clar on anar perquè el temps està revolucionat amb Sol però amb molt de vent fred en molts llocs.

                                                                VIA NARINAN

Tenim que fer propostes i jo aprofito per proposar tornar a Baldellou, on tenim molta feina a fer. Tinc l'avantatge que cap dels de la colla no ho coneix i sempre es un al·licient.

Finalment el Mam i l'Angel es despengen de la proposta i quedem el Pep, el Pere i el Carles que s'ha apuntat a darrera hora.

Com sempre quedem a Jorba i tots junts amb un cotxe marxem direcció ponent. Com que avui es diumenge el bar de Castellonroi “ Los Amics” està obert i podem aturar-nos per esmorzar.

Després directes fins el pàrquing amb el avantatge que ja recordo perfectament el camí i on aparcar, perquè l'altre dia anàvem un xic perduts.

Al pàrquing fa un xic de vent gelat però no es excessiu i podem preparar el material be però una mica tapats

Al fer la costeruda aproximació fins el Bivac ja ens sobra quasi tota la roba, aquí dalt està arrecerat i no bufa gens de vent i deixem les motxilles i material que no utilitzarem abans d'anar a peu de les vies que conec.

Avui amb el Pep, segur que ens en sortim de la via Narinan, on vaig perdrem fa unes setmanes, avui puc anar ajudant en els primers metres el millor recorregut fins arribar al pitó on vaig perdrem. El Pep surt recte i uns metres mes amunt troba el parabolt que va veure el Genis l'altre dia, ara si que anem per el recorregut correcte.

La resta de tirada no es tant forta com al principi però deu ni dor també. A la tirada hem trobat deu parabolts i un pitó per a un recorregut d'uns quaranta cinc metres.

Ara som a la reunió d'on surten tres vies, a la dreta la via “panita” de 6b, just per sobre la via “Paneitor” graduada de 6c i a l'esquerra la via “Narinan” també de 6b.

Nosaltres donat que venim a fer aquesta ultima ens decantem a l'esquerra. La tirada està assegurada per vuit parabolts i un pitó i ja d'entrada ensenya les dents, està assegurada per no fer-te mal però cal escalar entre assegurances, tan sols en el tram de 6b les assegurances estan properes mes que res perquè sota hi ha una rapissa on pots deixar-hi els turmells si caus. La sortida a la reunió es força espectacular.

                                                            VIA DRAGON KHAN

Mentre estem fent la via arriba una cordada que volen fer la via “Dragon Khan “ que tenim a la dreta i que també volem fer. Resulta que son en Jordi Marmolejo i un company. Tot un luxe de tenir informació d'un dels incansables aperturistes d'aquest sector, ara ja tenim més propostes de vies per fer a la zona!!!.

Dos ràpels ens permeten tornar a peu de via.

Ara que ja veiem i hem tastat be la roca ens posem a la “Dragon Khan” una via molt mes suau que l'anterior però que te el seu “que”, d'entrada no es veu gens agraïda però en cada tirada trobarem un tram on cal apretar i amb una escalada força bonica.

La primera tirada te uns quaranta cinc metres i està protegida per sis parabolts i cinc ponts de roca, a mitja tirada trobarem el passatge mes complicat.

La segona tirada comença suau fins arribar a una reunió que no hem fet i després cal superar una fissura vertical molt bonica i ben protegida també per ponts de roca i algun parabolt. Just a la sortida trobarem la instal·lació del rapel.

El Jordi ens ha recomanat baixar caminant però pujarem amb una sola corda per cordada i hem deixat part del material a peu de via i baixar en rapel. Mentre baixem veiem que amb 60 metres arribem just al terra, tot i que hi ha perill que les cordes quedin enganxades en algun arbre, nosaltres hem tingut sort.

Per avui ja en tenim prou i marxem al bivac on encara veiem als companys Jordi i companyia enganxats a la paret Nord de la “Petarrufa” suposem que netejant alguna via.

Ens acomiadem d'ells perquè volem para altre vegada al bar “ los Amics” per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Narinan

APERTURISTES ….............. J. Marmolejo, J. Cauvet, D. Pouaget

CORDADA............................ Pep Riba, Pere Giró, Carles Ferre, Josep Estruch

MATERIAL............................ 15 cintes, Jocs discret de Camalots petits

DIFICULTAT........................... 6b

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Dragon Khan

APERTURISTES.................. J. Marmolejo

CORDADA............................ J. Estruch, Carlos Ferre

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICULTAT......................... V+

DESCOBRINT PENYA ROIA DE BALDELLOU

 DIMECRES, 04 DE MARÇ

Fa uns anys varem fer una visita a aquesta escola de la Llitera i no he tornat a visitar-la mai mes, però sempre he tingut la curiositat de conèixer unes parets que varem albirar a la dreta de la zona on varem ser, la Roca Roia.

                                                            VIA NARINAN

He proposat alguna vegada de anar-hi però el desconeixement i d'altres factors sempre han fet que els companys escollessin altres opcions.

Aquesta vegada proposo al Ramir i al Genis de fer una visita de descoberta a la zona.

Anem directes fins un petit pàrquing on deixem el cotxe, la informació que tenim diu de deixar el cotxe en unes runes que hi ha uns metres fora de la carretera però preferim fer aquest metres caminant.

L, aproximació està molt ben senyalitzada amb fites que ens porten directament al bivac que anomenen “Hotel Peñaroia” ara es questio de triar alguna via assequible per tastar la roca de la zona.

Escollim la via “Narinan” que es veu equipada, comença amb un tram molt vertical i dificil assegurat amb tres parabolts i un pitó, però amb “aire” entre cada un d'ells, malauradament una vegada superat el pitó hi ha un tram mes suau que s'assegura amb flotants però jo m'he decantat molt a l'esquerra i quan me'n he adonat era fora de trilla i a molta distancia de la via.(per no deixar flotants he anar a cercar un arbre gran per poder recular. (el Genis desmuntant la tirada ha vist un parabolt molt a la dreta i ben lluny de per on hem pujat.

                                                                VIA PETARRUT

Un rapel des de l'arbre ens ha deixat en una feixa per la que hem tornat al peu de via. Ja està vist que per aquí no regalen el grau.

Per no tornar a casa amb les mans buides anem a fer la via “Petarrut” que per lo curta que es i ben assegurada val la pena el viatge. Molt ben assegurada, pot ser que en excés, però no molesten i amb bona roca de dalt a baix.

Be, ara ja tenim controlades algunes vies i sobretot com se les gasten per la zona i ja estem pensant en tornar-hi, perquè es un lloc molt tranquil..

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................... Narinan

APERTURISTES......................  J. Marmolejo, J. Caudet, D. Pouaget

CORDADA............................... Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................... 12 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT.............................. 6a+

DADES DE LA VIA

NOM......................................... Petarrut

APERTURISTES …................. J. Marmolejo, J. Caudet

CORDADA............................... Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................... 12 cintes

DIFICULTAT.............................. V

VIA AMIGOS DEL GALAYAR

DISSABTE, 15 DE SETEMBRE

Aquesta setmana anem completament a l’aventura, cap del que ens hem trobat coneix la zona i tan sols ens porta l’afany d’aventura i de conèixer llocs nous.

El Juan Carles, va llençar l’ham a mitja setmana i hem estat cinc els que hem picat ,  ( El Joan, l’Isabel, el Juan Carlos, en Xavier , en  Jaume  i jo ) tot i saber que la zona on vol anar es territori Marmolejo i ja sabem com són les vies que obre.
Ens agrada patir !!!

Va proposar anar a Baldellou, més concretament a la Roca Blanca per fer la via “Amigos del Galayar”, una via poc equipada en un territori desconegut.

Sortim com sempre a les set i mitja i directes a Bellcaire  d’Urgell per fer un bon esmorzar.

Ja havent complert el primer tràmit, directes a Baldellou per començar l’aventura.

El primer problema, localitzar la paret (no es veu des de Baldellou) i sobretot trobar el camí d’aproximació. Per sort , al segon intent , hem trobat el pàrquing (El Joan Asin, en el seu blog ha fet una descripció acurada de l’aproximació).

Una vegada a la paret ens dividim en tres grups, en Xavier i en Jaume escolleixen una via veïna, la via Beovi i la resta farem dues cordades per fer la via “Amigos del Galayar”.

La via està quasi neta d’assegurances, i les que hi ha són més aviat testimonials, però tot i així hem tingut la bona sorpresa de trobar la primera reunió equipada amb dos parabolts amb anella.

Totes les tirades estan bastant brutes, prova que no és una via de consum massiu.

La primera tirada, un diedre que impressiona, molt vertical . Hi ha un pont de roca al tram final i un al començar (a la reunió de terra). La primera cordada ha detectat un bloc perillós i la segona ha fet neteja, (je, je, no sigui que ens caigui sobre).

La segona tirada, comença amb un pas potent que hem fet amb un estrep, després superar un diedre  fins arribar a un sostre i evitarem aquest per l’esquerra, tot travessant-lo per una placa. A la tirada hi ha un pitó(pas d’artificial) i un cordino en un arbre poc abans de la reunió.

La tercera , sembla més suau, un diedre no tan vertical, però hi ha un passatge que m’ha costat molt de superar, hi ha un pitó i un pont de roca en aquest tram.

La quarta tirada, és molt estètica, llàstima d’una feixa que separa en dos trams la tirada. En aquesta tirada hi ha un pont de roca llaçat.
És una bona via per a la gent que li agrada posar trastos.

Una vegada al cim, i després de fer la foto de rigor, seguirem unes fites que ens porten al coll i directes avall fins a trobar el camí d’aproximació.

Una vegada al cotxe, ens aturem un xic a Baldellou per fer la cervesa i agafar forces per tornar a casa.

J. ESTRUCH