SORTIDA A LA GARROTXA

 DIMECRES, 22 DE JUNY

Segueixo amb la fase de recuperació, la cama i el el braç quasi no em molesten, bé, el braç fa mal quant el forço, però es qüestio d'anar recuperant les sensacions poc a poc.

Per aquest dimecres li proposo a la Isabel anar a la Garrotxa per fer l'Esperó dels Llops que ja he fet, però m'agradaria pujar per Joanetes, (les tres vegades que he anat hem pujat pel Coll de Bracons.

A darrera hora s'apunta el Felip.

Sortim com sempre a les set del Bruc i fem una aturada técnica a la benzinera de Gurb per esmorzar i d'allà directes fins a Joanetes.

Una altre intenció que tinc a més de coneixer el cami , és veure si esbrino com anar a peu de via de la Directa Puigsacalm que pot ser un bon objectiu per a properes visites.

La sortida de Joanetes ja t'ensenya com sera el recorregut,...........sempre amunt !!!.

Finalment arribem a un indret que suposem que és “el barret”, punt on es separen els camins per anar a la canal dels “ Ganxos vells” i la canal dels “ Ganxos Nous”. Nosaltres per tenir-ho més proper al nostre objectiu escollim els ganxos vells i finalment arribem al Coll on es creuen tots els camins, escollim el cami del Pas dels Burros perquè ens deixa sota del peu de via.

Just acabat el tram de cadenes ens enfilem per una aresta amb passatges de grimpada fins que trobem el primer parabolt.

Les boires que  han anat sortint  com bolets i ens han acompanyat quasi tot el recorregut però ara a més fa  vent es fred i s'escolten tronades pel Bergueda que no ens donen gaire bon rotllo, tant dolent que......... decidim girar cua i deixar l'escalada per a una propera visita.

Desfem el Pas dels Burros i a la cruilla decidim coneixer més terrritori, (com diuen ..... cal aprofitar l'avidentesa). Decidim baixar per la ermita de Santa Magdalena i els Ganxos nous. (Aquesta opció està més equipada i és més directa).

 Altre vegada al "barret" seguim baixant pel mateix cami que hem fet a la pujada però a l'altura del Puig del Soi agafem un cami que surt per l'esquerra que fent una marrada, (molt llarga , pero cómoda) ens porta a Joanetes.

Avui no hem escalat, però hem fet una bona patejada i ens hem guanyat igualment la cervesa. Ens aturem a Les Preses abans d'agafar el cami de tornada.

J. ESTRUCH

DADES DE L'ACTIVITAT

NOM................................. Circular Joanetes-Ganxos Vells-Pas del Burros-Ganxos Nous-

                                          Joanetes

DESNIVELL                      800 Metres positius i 800 Metres negatius

HORARI                           4 Hores aprox.

RECORREGUT                8 Km.

ACTIVITAT A LA GARROTXA

 DIMECRES, 23 DE FEBRER

Per aquest dimecres que sortim la Isabel i jo sols, li faig diferents propostes i ella es decanta per anar a la zona de la Garrotxa, una zona on no hi ha escalat.

Sortim direcció Joannetes sense tenir encara decidit l' objectiu, però ho acabarem de decidir tot esmorzant a Gurp.

                                       EL PODER TERAPEUTIC DE LES PARAULES

Arribem al Coll de Bracons on ja hi ha uns quatre o cinc cotxe, tot i que dubtem que cap vagi a la zona per escalar-hi.

El primer objectiu que portem es trobar i fer la via “El poder terapeutic de les paraules!. La darrera vegada que vaig venir a escalar per la zona, vaig intentar localitzar-la però no la vaig trobar.

Avui si que ho hem aconseguit, però per casualitat. Resulta que la ressenya assenyala el començament, just on hi ha els primers trams de cadenes, però és just on comencen el segon tram de cadenes, (els primers estan en un contrafort per sota del Tossel).

Una vegada localitzada la via no ens costa gaire fer-la, una bonica escalada de dos llargs amb bona roca (comparat amb el que podem trobar per la zona) i ben assegurada. Nou parabolts a la primera tirada i deu a la segona.

S' acaba la via just al costat d'on s'acaben les cadenes. Ara toca guardar el material i fer una bona caminada en direcció al Puigsacalm on tenim localitzat el nostre segon objectiu.”l'esquena del Puigsacalm Xic”.

Aquest objectiu ja esta més clara la seva localització, cal anar fins la senyal que indica el creumaent de camins, el que va al Puigsacalm i el que baixa pel cami del “Pas dels Burros”.

                                              L'ESQUENA DEL PUIGSACALM XIC

Com que aquest ja l'he fet un parell de vegades, anem directes al nostre objectiu.

Aquest itinerari tan sols hi ha dos trams on es pot considerar que escalem, la resta es anar crestejant amb compte per la qualitat de la roca.

Comencem amb tres tirades de rampes i caminar, on no trobarem assegurances.

Nosaltres hem fet reunió al primer parabolt que hem vist, però uns metres més amunt hem trobat un quimic i hem deduit que els quimics son les reunions i el parabolts les assegurances.

A la segona hem assegurat la possible reunió i un altre parabolt i la reunió en el sequent quimic .

La tercera tirada no hi ha res fins un altre quimic , sota una paret vertical on veurem un seguit de parabolts.

Aquesta tirada és la millor de tota la via, mantinguda, amb bona roca, (algun bloc esta sikat i trabat per evitar que caigui i assegurat amb onze parabolts.

La seguent tirada surt de la reunió per arribar al cim del esperó i despres cal caminar pel llom fins a trobar un altre quimic al terra.

En aquest punt ens hem liat un xic, no sabem si anar per la dreta o per l'esquerra d'un petit contrafort rocos, finalment ens decantem per agafar el cami , quasi fresat que va per la dreta i arribar a un collet on hem vist una fita gran. (a la dreta del recorregut hi ha un esperó rocos amb pinta de escalable, però si no esta obert deu ser que la roca no deu ser bona, ??? ).

A la dreta de la fita i mirant la paret hem vist un quimic a uns 20 metres i hem pujat a veure que hi ha i d'alla hem continuat pujant direcció a l'aresta fins a trobar un nou quimic amb una baga, on hem fet reunió.

Estem altre vegada a l'aresta, per sobre un tram de roca crostosa però assegurada amb tres quimic ens porten a la darrera reunió sobre el contrafort on trobarem el pot de registre i ara una tirada facil en resta per arribar al cim on trobem una placa gravada.

Mentre recollim el material, decidim que ja en tenim prou per avui i enprenem el cami de tornada que farem per l'itinerari normal de la font Tornadisa, un itinerari llarg però comode i bonic.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... El poder terapeutic de les paraules

APERTURISTES ...................... Ivan Ruiz

COMPANYS DE CORDA .......... I. Notivoli

MATERIAL................................. 10 cintes

DIFICULTAT............................. V

DADES DE LA VIA

NOM.............................................. L' Esquena del Puigsacalm Xic

APERTURISTES ......................... R. Rius i I.Ruiz

COMPANYS DE CORDA ........... I. Notivoli

MATERIAL.................................. 12 cintes

DIFICULTAT................................. V+

L'ESPERÓ DELS LLOPS

DIVENDRES, 16 D’AGOST

Com passa cada any, l’època de vacances es quant deixo el blog més abandonat, i no trobo el moment de fer les piulades.

Avui aprofitant una estona de tranquil·litat amb la família faré el primer dels apunts tot que amb els dies que han passat no serà gaire extens ni exacte.

Portem uns dies al Ripollès amb la família Urbano Cerbino i amb el David intentem sempre fer una escapada per escalar.

La primera intenció era fer alguna via de la zona però en David no controla gaire el tema del rapel i anant tots dos sols no vull posar-lo en cap compromís.

Aleshores m’ha vingut a la memòria que tenim pendent una via al Puigsacalm de la darrera sortida familiar, i aquesta si que s¡adapta a les nostres necessitats.

El divendres sortim desprès d’esmorzar i passant per la vall d’en Bas en un moment estem a Olot i d’aquí directes al coll de Bracons que ja controlem de la darrera vegada.

El temps no acompanya gens (boira baixa, fred,......) però estem convençuts que la meteo no ens fallarà i decidim sortir a provar sort. Aquesta vegada volem provar de pujar per els Tossells i conèixer aquesta part de carena. La veritat que el camí es fa molt menys pesat, tot i que el fem envoltats de boira.

A peu de via, estem sols d’entrada, però mentre ens preparem arriben un parell de joves de Ripoll amb les mateixes intencions que nosaltres.

La roca d’aquestes contrades és estranya i crostosa , costa una mica acostumar-se al tacte, però el fet de tenir la via equipada ajuda a esforçar-se sense por.

La primera tirada és un ressalt de vint metres , sense gaire dificultat que ens deixa en un ampli replà.

La segona tirada , surt per la dreta de la reunió i fa un tram vertical fins posar-se a l’altura del sostre que protegeix la reunió, d’aquí un flanqueig a l’esquerra ens deixa en un replà on hi ha la segona reunió. Aquesta tirada esta graduada de cinquè grau, però hi ha un tram on cal tenir un bon sentit de l’equilibri.

La tercera tirada, és la tirada de la via juntament amb la cinquena. Un díedre molt vertical que cal superar en bavaresa, amb un tram força potent si no confies amb l’adherència de la pedra.

La quarta tirada no la tinc gaire present, segur que no tenia res d’especial.

Tot al contrari de la cinquena que es una tirada molt ben trobada, amb passatges d’equilibri d’altres de força i una panxa final on cal apretar per sortir a la carena final.

El tram final, es fàcil però convenient anar-hi encordat, tres tirades de trenta metres de molt poca dificultat, segon o tercer grau ens deixen a la senyera que marca el cim.

Ara tan sols resta fer el camí de tornada fins el coll de Bracons, aquesta vegada el farem per la ruta normal, per dos motius, el primer per passar per la font de la Tornadissa i poder refrescar-nos i la segona per seguir la tradició que diu que qualsevol persona que veu aigua de la font i tornarà.

Nosaltres segur que ho farem.

J. ESTRUCH