DIVENDRES, 16 D’AGOST
Com passa cada any, l’època
de vacances es quant deixo el blog més abandonat, i no trobo el moment de fer
les piulades.
Avui aprofitant una
estona de tranquil·litat amb la família faré el primer dels apunts tot que amb
els dies que han passat no serà gaire extens ni exacte.
Portem uns dies al Ripollès
amb la família Urbano Cerbino i amb el David intentem sempre fer una escapada
per escalar.
La primera intenció
era fer alguna via de la zona però en David no controla gaire el tema del rapel
i anant tots dos sols no vull posar-lo en cap compromís.
Aleshores m’ha vingut
a la memòria que tenim pendent una via al Puigsacalm de la darrera sortida
familiar, i aquesta si que s¡adapta a les nostres necessitats.
El divendres sortim desprès
d’esmorzar i passant per la vall d’en Bas en un moment estem a Olot i d’aquí
directes al coll de Bracons que ja controlem de la darrera vegada.
El temps no acompanya
gens (boira baixa, fred,......) però estem convençuts que la meteo no ens
fallarà i decidim sortir a provar sort. Aquesta vegada volem provar de pujar
per els Tossells i conèixer aquesta part de carena. La veritat que el camí es
fa molt menys pesat, tot i que el fem envoltats de boira.
A peu de via, estem
sols d’entrada, però mentre ens preparem arriben un parell de joves de Ripoll
amb les mateixes intencions que nosaltres.
La roca d’aquestes
contrades és estranya i crostosa , costa una mica acostumar-se al tacte, però
el fet de tenir la via equipada ajuda a esforçar-se sense por.
La primera tirada és
un ressalt de vint metres , sense gaire dificultat que ens deixa en un ampli
replà.
La segona tirada ,
surt per la dreta de la reunió i fa un tram vertical fins posar-se a l’altura
del sostre que protegeix la reunió, d’aquí un flanqueig a l’esquerra ens deixa
en un replà on hi ha la segona reunió. Aquesta tirada esta graduada de cinquè
grau, però hi ha un tram on cal tenir un bon sentit de l’equilibri.
La tercera tirada, és
la tirada de la via juntament amb la cinquena. Un díedre molt vertical que cal
superar en bavaresa, amb un tram força potent si no confies amb l’adherència de
la pedra.
La quarta tirada no
la tinc gaire present, segur que no tenia res d’especial.
Tot al contrari de la
cinquena que es una tirada molt ben trobada, amb passatges d’equilibri d’altres
de força i una panxa final on cal apretar per sortir a la carena final.
El tram final, es fàcil
però convenient anar-hi encordat, tres tirades de trenta metres de molt poca
dificultat, segon o tercer grau ens deixen a la senyera que marca el cim.
Ara tan sols resta
fer el camí de tornada fins el coll de Bracons, aquesta vegada el farem per la
ruta normal, per dos motius, el primer per passar per la font de la Tornadissa
i poder refrescar-nos i la segona per seguir la tradició que diu que qualsevol
persona que veu aigua de la font i tornarà.
Nosaltres segur que
ho farem.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada