Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 27 d’agost de 2019

L'ESPERÓ DELS LLOPS


DIVENDRES, 16 D’AGOST

Com passa cada any, l’època de vacances es quant deixo el blog més abandonat, i no trobo el moment de fer les piulades.
Avui aprofitant una estona de tranquil·litat amb la família faré el primer dels apunts tot que amb els dies que han passat no serà gaire extens ni exacte.
Portem uns dies al Ripollès amb la família Urbano Cerbino i amb el David intentem sempre fer una escapada per escalar.
La primera intenció era fer alguna via de la zona però en David no controla gaire el tema del rapel i anant tots dos sols no vull posar-lo en cap compromís.


Aleshores m’ha vingut a la memòria que tenim pendent una via al Puigsacalm de la darrera sortida familiar, i aquesta si que s¡adapta a les nostres necessitats.
El divendres sortim desprès d’esmorzar i passant per la vall d’en Bas en un moment estem a Olot i d’aquí directes al coll de Bracons que ja controlem de la darrera vegada.


El temps no acompanya gens (boira baixa, fred,......) però estem convençuts que la meteo no ens fallarà i decidim sortir a provar sort. Aquesta vegada volem provar de pujar per els Tossells i conèixer aquesta part de carena. La veritat que el camí es fa molt menys pesat, tot i que el fem envoltats de boira.
A peu de via, estem sols d’entrada, però mentre ens preparem arriben un parell de joves de Ripoll amb les mateixes intencions que nosaltres.


La roca d’aquestes contrades és estranya i crostosa , costa una mica acostumar-se al tacte, però el fet de tenir la via equipada ajuda a esforçar-se sense por.
La primera tirada és un ressalt de vint metres , sense gaire dificultat que ens deixa en un ampli replà.


La segona tirada , surt per la dreta de la reunió i fa un tram vertical fins posar-se a l’altura del sostre que protegeix la reunió, d’aquí un flanqueig a l’esquerra ens deixa en un replà on hi ha la segona reunió. Aquesta tirada esta graduada de cinquè grau, però hi ha un tram on cal tenir un bon sentit de l’equilibri.


La tercera tirada, és la tirada de la via juntament amb la cinquena. Un díedre molt vertical que cal superar en bavaresa, amb un tram força potent si no confies amb l’adherència de la pedra.
La quarta tirada no la tinc gaire present, segur que no tenia res d’especial.


Tot al contrari de la cinquena que es una tirada molt ben trobada, amb passatges d’equilibri d’altres de força i una panxa final on cal apretar per sortir a la carena final.
El tram final, es fàcil però convenient anar-hi encordat, tres tirades de trenta metres de molt poca dificultat, segon o tercer grau ens deixen a la senyera que marca el cim.


Ara tan sols resta fer el camí de tornada fins el coll de Bracons, aquesta vegada el farem per la ruta normal, per dos motius, el primer per passar per la font de la Tornadissa i poder refrescar-nos i la segona per seguir la tradició que diu que qualsevol persona que veu aigua de la font i tornarà.


Nosaltres segur que ho farem.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada