Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 15 de gener de 2013

TOTXO DEL JAUME


DIUMENGE, 13 DE GENER
Si dimecres varem passar fred avui pot ésser de pel·lícula, totes les prediccions diuen que farà mal dia, fred, pluja i unes temperatures molt baixes, vaja, com per no sortir de casa, però ahir no vaig poder sortir a escalar i avui difícilment trobaria un motiu prou fort com per quedar-me a casa.
El Visa Josep, té molta més moral i a les vuit del matí ja el tinc preparat per donar guerra. Avui anem el Josep, el Guillem i jo.
Veient les prediccions que fan tots el meteoròlegs i el poc temps del que disposem , (tinc dinar familiar i cal ser a casa a les 14 hores), decidim tornar a Collbató.
Avui anem al Totxo del Jaume, un roc situat molt a prop de l’agulla de l’Estel i que té tres vies interessants.
Per donar temps a veure l’evolució anem a esmorzar a Ca l’Anna, si tenim sort les temperatures pujaran el suficient per poder escalar amb comoditat, això pensem, però la realitat ha estat molt diferent, ha fet un fred del dimoni!!.


Són les 10 del matí i ja estem a peu de parets, no sabem com posar-nos, el fred és molt intens, de fet la resta de mortals, més intel·ligents que nosaltres, encara no han sortit de casa perquè a la zona no hi ha ningú, cosa estranya un diumenge.


El més valent de tots, el meu fill Guillem, que decideix començar la jornada amb la via “només un pas” graduada de 6a. Desprès de bufar-se molt els dits i protestar per la manca de tacte, aconsegueix arribar a la reunió, ara ens toca a nosaltres, però amb el fred que tenim decidim pujar amb la corda per davant, tot un encert, perquè els dits queden insensibles al poc de començar i pugem amb més pena que gloria.


La segona via que fem, la via “Sanfeliuencs” amb una dificultat de 6a+, sembla que ens costa una mica menys tot i ser més difícil


La tercera, li toca el torn a la via “geperuts” també amb una dificultat de 6a+.


No sé si ha estat el fred, però la primera via m’ha semblat més difícil que les altres dues.
A les 13 hores decidim que ja hem passat el fred necessari per expiar les nostres culpes i marxem a casa del Xavier, un del Visas, per fer la cervesa i una petita  xerradeta. Sort de la pensada perquè, mentre estem a taula, comença a ploure. Hauríem quedat mullats com a peixos!!.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada