VIA DEL ALBA , Terradets

DIMECRES, 20 DE FEBRER DE 2013

Aprofitem aquests dies de bonança perquè per la setmana vinent els meteoròlegs preveuen pluges a dojo.

Sabem que a primera hora farà fred però no ens espantem i decidim anar a una de les vies que tenim en cartera des de fa temps, la via del Alba a Terradets.

Sabem que està re equipada i que no és mantinguda, tot un al·licient per suportar aquestes temperatures tan oscil·lants.

Una vegada esmorzats ens dirigim a la font de la Figuera on encara ens toca esperar uns 20 minuts si volem començar la via amb sol. A les 11,30 els primers rajos de sol arriben a peu de via ( el cim del peladet ens fa la guitza una bona estona) i comencem l’escalada.

Com manen el canons, el Josep comença i els primers moviments et treuen el fred de cop, diuen que és cinquè, permeteu que ho dubti, desprès la cosa afluixa i ja fins la reunió sense més problemes. Jo al meu torn, comprovo de primera mà els seus patiments, hi ha un pas on cal mirar bé, de mans vas justet i els peus rellisquen molt.

La segona és de tràmit , un petit mur de quart grau i una feixa molt fàcil fins la reunió.

La tercera presenta el primer mur a superar, les preses per les mans són bones però les dels peus brillen totes i ens donen més d’un ensurt.

La quarta és d’aquelles tirades típiques de terradets, comença fàcil per anar complicant-se cada vegada més, fins la penúltima assegurança del llarg on el meus peus diuen prou i els dits de les mans també i no tinc més remei que fer una marranada. M’ha faltat fer un moviment entre les dues assegurances , suposo que deu ésser el sis a més,.... je, je., però la lluentó de les preses on calia posar els peus m’ha tallat el rotllo. La resta fins la reunió pot fer-se bé.

La cinquena li toca al Josep i tenim la sorpresa que hi ha tres parabolts aixafats, ja hi han passat els talibans!!. Recordo que abans de venir vaig veure al blog de “never stop dancing” unes fotos on les assegurances hi eren en bon estat al costat de pitons que era per on passaven ells les cordes. La foto va sobtar-me perquè havent-hi un parabolt,  hi ha persones que passen els pitons i per més inri el pitó en qüestió té una aleta trencada, però vaig pensar que era per a fer la foto. Jo si hi ha una cosa que no m’agrada passo de llarg i l’ obvio, mai la destroçaria,..... suposo que tot és qüestió d’educació i respecte vers els demés.

                                                         -       sense comentaris!!-

Per sort aquesta tirada no és obligada i pots anar fent via sense problemes de coco.

La sisena és una continuació d’aquesta , amb la mateixa tònica, tan sols hi ha un pas de cinquè més, que reclama posar-hi atenció més per la polimenta de la roca, que per la dificultat.

La setena és l’os de la via, comença amb un pas explosiu sense preses de peu i amb regletes per a una falange fins arribar a la tercera assegurança, continua amb un placa molt vertical i mantinguda però amb la dificultat un xic més baixa, una molt bona tirada, que et deixa els peus i els dits a caldo.

La vuitena va a cercar el díedre de la Reina , amb una dificultat de cinquè però que cal extremar la precaució perquè rellisca el que no està dit, sembla un marbre acabat de fregar. Dos camelots i un parabolt em protegeixen el tram fins la falsa feixa.

Són les tres de la tarda i el dia ha estat de categoria, hem pogut carregar les piles pels propers dies de marron que s’apropen.

J.  ESTRUCH