Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 12 de juliol del 2013

ROBIN JUDAS (Narieda)

DIMECRES, 10 DE JULIOL

Fa dies que tenim pensat anar a la paret Nord de Narieda però no acabàvem de trobar el millor dia fins que aquesta setmana varem decidir anar-hi, la programació inicial era intentar la via Sánchez Gil i mentre cerquem informació a la xarxa cau a les nostres mans el post de la setmana passada de l’Eduns que ens fa replantejar els nostres objectius. Si programéssim sortir  molt aviat d’Esparreguera encara podríem intentar-la però sortint a les set és força just i més aquests dies que anuncien pluges a partir de les 5 de la tarda.
Decidim deixar-la per desprès de l’estiu i avui fer quelcom més assequible. Jo porto dues propostes, el Josep cap, perquè ell no ha escalat mai en aquesta vessant.
Les dues propostes meves són: la via Llorens  - Joan i la via Robin Judas. A les 10 aparquem el cotxe i a la vista de la paret el Josep es decideix per la Robin Judas, l’altre li ha semblat massa “matojera”, en aquesta hi ha flora a les tirades però no tanta com a la Llorens Joan



A les 10, 30 estem a la primera tirada i amb el Josep començant com és normal en la nostra cordada.
La primera tirada és molt ajaguda però la roca ja t’indica el tipus d’escala que ens espera, aquesta tirada té 35 metres , amb una dificultat de quart grau.



La segona em toca a mi i deu ni do amb la tirada, tot i que està assegurada cal posar-hi flotants  i no et descuidis, els trams de 6a podem sortejar-los però en una placa que hi ha poc abans de l’entrada a la reunió m’ha calgut fer un parell d’Ao i respirar a fons per poder continuar. La reunió, molt incòmoda l’he fet de dos parabolts, el de la reunió i el primer de la tirada següent.  Aquesta tirada l’hem trobat força difícil, nosaltres la graduaríem de 6a i un parell d’Ao.



La tercera la fa el Josep, comença amb una sortida força estranya i amb el parabolt força lluny, per sort els micros fan virgueries i ens suavitza la sensació de risc del pas, desprès una placa que és tot un exercici de confiança tant amb l’adherència dels gats  com amb la força dels dits per agafar-te a llastretes fins arribar a un arbre desprès per un díedre fins la reunió. En resum 25 metres d’escalada dividits en dues part, la primera amb una dificultat considerable 6a difícil i la resta de cinquè grau però que cal reforçar.



La quarta em toca a mi i tinc el coco menjat, algunes piades que hem llegit diuen que hi ha el pas clau de la via i no sé si és per la dificultat, per la qualitat de la roca o per les assegurances, però que hi farem m’ha tocat i cal donar el do de pit com sia.



Sortir de la reunió no és gens fàcil, cal agafar-se a unes llastres molt petites i confiar amb l’adherència dels gats, desprès les assegurances enfilen una placa monolítica que jo agafo per la dreta  que presenta un díedre més fàcil però que per passar les assegurances m’obliga a fer unes poses de contorsionista. Passat aquest tram cal passar per darrera un arbre fent el tarzan i entrar en un díedre molt marcat que cal superar amb tècnica de bavaresa  i protegir-lo, uns deu metres més amunt hi ha un parabolt que marca l’inici de les dificultats, ja anar d’aquest primer parabolt al següent m’ha costa força però una vegada aquí, no veig res de res, estic al lloc crític, a l’esquerra trobo una petita rapissa on m’hi passo una bona estona cercant la següent assegurança, uns cinc metres sobre meu i a l’esquerra hi ha el pont de roca, però no veig el parabolt que teòricament hi ha poc abans, per fi el veig, just a la dreta del pont de roca i encara un xic més amunt, per tant aquí em caldrà esmolar-me les ungles. Dos metres per sobre meu hi ha una llastra amb una fissura a cada costat, no sé si s’arrancarà però és l’única sortida que hi veig, pujo i col·loco un micro que tan sols accepta dues lebes, però em serveix per donar moral, un xic més amunt en poso un altre que sembla quedar més bé i ja amb més confiança segueixo fins el parabolt. D’aquí al pont de roca és fàcil però aquest és molt petit  i decideixo reforçar al tram amb un altre micro, ara ve un flanqueig a l’esquerra i superar un petit desplom amb el morbo que el lloc on cal posar els peus és ple de molsa i lliscós, ara que tinc la reunió a tres metres no m’aturaré pas així que apreto les dents i sense parar arribo a la reunió. Aquesta tirada pot ser que no sigui més difícil que les altres, però et posa el coco a cent. Si tingues que posar-li una graduació diria que és 6a difícil amb algun pas de Ao. Per sort aquí la reunió es força còmoda i permet recuperar-te.



La cinquena comença força “matojera”, en diagonal a l’esquerra fins sobre un arbre i a partir d’aquí indefinit entre plantes i rapisses plenes de terra, el primer tram per sobre del arbre molt difícil i amb roca de no molt bona qualitat. El primer tram té una dificultat de 6a compromès per anar baixant de dificultat fins la reunió .



La sisena és una tirada estranya, ja sortir de la reunió té el seu morbo perquè cal agafar-se a un arbre i passar per entre les branques fins arribar a un parabolt, desprès d’uns metres de flanqueix cal pujar sobre un arbre mort i fer equilibri en les seves branques que finbregen i fan sorolls estranys, un parell de passos fins et porten a un arbre molt tupit i difícil de superar. El següent tram és una fissura amb un seguit d’arbres, la roca no és de confiança i cal fer més arbre tracció que no escalar fins arribar al mur final, una placa molt vertical i monolítica però ben assegurada amb dos parabolts, aquí he fet Ao i amb un petit flanqueig a l’esquerra arribes a la zona d’arbres que delimita el final de la via.
La via ha resultat molt exigent i ens ha costat cinc hores fer-la, en cap tirada et regalen el grau. A la ressenya hem volgut reflectir les dificultats  que nosaltres hem trobat.
Ara cal baixar per cames perquè sentim tronar per la zona de la Seu i segons el meteoblue aquesta tarda caurà una bona turmenta.


J. ESTRUCH

6 comentaris:

  1. ay!! si es que tindrieu que haber anat a la Llorenç Joan!!! je je je! que com a mínim haurieu patit menys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, espero que el que dius sigui veritat, perquè tinc ganes d'anar-hi un dia d'aquests. Des de la Robin es veu una bona línia, sobretot en el seu tram final,
      En aquestes vies, cal aprofitar aquests dies de forta calor per anar a fer-les.
      Salutacions i bones escalades.
      J. ESTRUCH

      Elimina
  2. Enhorabona!! vaja via no? m'he quedat amb el dubte de si la recomaneu o no? pel que sembla us ha fet patir...mes per la roca que per la dificultat, les fotos espectaculars!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      depen de a qui preguntis, personalment m'ha agradat però al company no tant.
      Escalar a la paret Nord de Narieda té quelcom de diferent i cal tastar-ho . L'adherència aquí és molt diferent que a la cara Sud.
      Salut i bones escalades
      J. ESTRUCH

      Elimina
  3. ...jo en tinc un bon record, la paret ja has vist com es! vam sanejar tot el que vam poder, tot i això trobareu algun tram amb herba...inevitable! la primera meitat es més ajeguda, i hi ha menys cosa, la segona més vertical, cal treballar més, però sempre ben assegurat! per no patir massa quan el grau apreta!

    La paret ja l'has tastat, ja saps el que trobaràs, però amb més xapes i claus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'estàs posant les dents llargues, aprofitaré la primera oportunitat que tingui per anar-hi
      Si els punts clau estan ben assegurats, és una obligació anar-hi.
      Gràcies i et faré cinc cèntims de les meves sensacions una vegada la tingui al sarró.
      Salut i bones escalades
      J. ESTRUCH

      Elimina