Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 3 de setembre de 2013

BAGA TOTAL

DIMECRES, 21 D’AGOST

El peregrinatge de les vacances s’ha acabat i ara estarem uns dies a casa a l’espera de fer la sortida final d’estiu (normalment a la platja). Com és natural si estàs a casa, sempre surten coses a fer, bricolatge, neteges a fons, decoració, moure mobles,..etc.
Però els dimecres , per no perdre la costum, intentem fer quelcom de diferent, com per exemple , escalar.
Avui amb el Guillem anem a cercar la fresqueta i la vesant nord de Narieda és l’opció més adient. Encara que ja la he fet ens decidim per la via Baga Total, tot un divertiment per aquests dies de calor.


                                                  ressenya del bog alt urgell-xgrane

Deixem el cotxe a la cadena on hi ha una furgoneta aturada, això vol dir que hi ha algú per la zona, i enfilem el camí d’aproximació. Abans de deixar-lo els sentim, estan a la mateixa via que volem anar i per les veus deuen estar fent la segona o tercera tirada.
En poca estona estem a peu de via i preparant-nos per pujar, el Guillem començarà l’escalada.
Les primeres tirades són fàcils i normalment es fan d’una tirada però no li dic res al Guillem i deixo que arribi a la reunió. Jo una vegada davant de la cordada faig les dues tirades següents. Des de la reunió veig a dos escaladors que estan en la propera reunió.



La quarta tirada és el començament de les dificultats, aquí la paret es redreça i ja cal anar progressant amb més atenció. Un petit mur, difícil, ens porta a fer reunió en un gran arbre.
La cinquena va a cercar el terreny més net, un flanqueig horitzontal a l’esquerra fins un placa que cal superar amb lleugera tendència a l’esquerra fins entrar a la reunió. Aquí ens trobem amb la cordada que teníem davant que han decidit deixar-nos passar atès les diferents velocitats que portem els uns i els altres.
La sisena comença força fina i en diagonal a l’esquerra per anar a cercar una llastra que forma un petit díedre vertical que cal superar per tornar a redreçar la nostra escalada cap a la dreta fins la reunió. Aquest tram presenta la primera dificultat seriosa de la via.
La setena és de les tres o quatre tirades per las que val la pena fer la via, un mur vertical i continuat on cal fer passos d’adherència i saber llegir bé la roca per progressar amb una dificultat de 6a més per la continuïtat que per la dificultat. Molt maco. La reunió la fem en un arbre.
La vuitena , quasi no te historia, cal superar un petit bombo  de roca neta per entrar en un tram herbós en diagonal a la dreta fins la reunió en un replà.
La novena i la dècima tirada per mi són les millors de tota la paret, segueixen un díedre inclinat a l’esquerra que domina la visió del tram central de la via.



La novena comença en un mur que lentament va derivant a l’esquerra per acabar entrant al díedre, la dificultat és de cinquè grau.

La desena està graduada de cinquè grau però per mi te el passatge més difícil de la via (tècnicament parlant), esta ben assegurat però cal fer alguna postura de contorsionista.



La onzena, és una tirada de transició seguir un tram de díedre per sortir per la dreta a cercar un bosc que ens deixa al peu del tercer tram de paret.
La tirada dotzena no té res d’especial i és molt fàcil i ajaguda
Les tirades tretzena i catorzena, són molt similars, amb una dificultat homogènia de cinquè,  superen una placa que ens porta al mur final.


La tirada quinzena, és de les millors, una placa fina ens porta fins un mur lleugerament desplomat que superem amb diagonal a l’esquerra, cal tibar de valent per superar els primers passatges però amb bona presa de mans, desprès ve un tram més suau per entrar en una placa molt fina que cal superar amb adherència, una vegada superat el tram entres en un petit díedre que acaba al cim. La graduació d’aquest tram és de 6a.


Una vegada al cim, una passejada de mitja hora ens porta a la pista principal i al cotxe. Una vegada al cotxe mirem la via i veiem als companys de l’altra cordada fent la penúltima tirada, volíem esperar-los per fer la cervesa però serà molt tard, millor deixar-ho per un altre dia.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada