VIA LA TARDOR D'EN NEBJEPERURA / DÍEDRE PRIMAVERA

DISSABTE, 26 D’OCTUBRE

Aquesta setmana el Josep no vol tornar gaire tard i per tant decidim anar a un lloc ràpid i fer una matinal. També és una setmana on em toca escollir la via a mi i com que sóc un aventurer, li proposo anar a Ribes de Freser per fer granet, abans no baixin les temperatures i caiguin les primeres neus.

Li proposo anar a la Dent d’en Rossell ,on he fet una via, el Díedre Primavera . Molt a prop d’aquesta n’hi ha una altre que es diu “ la Tardor d’en Nebjeperura” amb molts bons comentaris.

Sortim d’Olesa, avui em toca a mi recollir al Josep a les sis trenta i amb un tres i no res, estem  al bar Gusi de Ribes de Freser davant d’un bon esmorzar. A les nou trenta ja estem al lloc on cal deixar el cotxe. Mentre preparem el material, el Josep comença a sentir-se malament però decideix continuar amb el pla previst. Per tant, enfilem el camí de baixada fins el peu de via,  tot i que no les tenim totes,  perquè el malestar del Josep no afluixa.

A les 10, 25 estem a peu de via i preparant-nos per començar l’escalada, que com sempre comença el Josep, una tirada de 55 metres força entretinguda, la tirada està assegurada però cal reforçar-la per pujar amb tranquil·litat, la dificultat és de 6a.

La segona s’enfila per un sistema de díedres i petits sostres que va sortejant per l’esquerra, aquesta tirada la faig jo i és on he fet la marrada del dia que ha condicionat la resta d’escalada.

Poc abans d’acabar la tirada, en lloc d’agafar un díedre que surt a la dreta he seguit en direcció a un díedre perfecte que hi ha sobre meu amb una reunió als seus peus (Díedre Primavera), en aquell moment no m’he  adonat, però al fer la tirada de sobre he vist que  coneixia la zona i ja havia passat per allà abans.

El Josep fa la tercera i a la reunió té la mosca darrera l’orella perquè la ressenya senyala 3 parabolts i a la reunió tan sols hi ha 2 espits, hi ha quelcom que no quadra i a sobre els meus dubtes sobre si coneixia la via o no.

La quarta la faig jo i ara ja estic completament segur que anem malament, recordo perfectament la tirada, una vegada superat el mur final i abans d’entrar a la reunió intento marxar a la dreta per recuperar el fil de la via però aquest queda molt lluny i decideixo recular.

Una vegada tots a la reunió el Josep també intenta fer un flanqueig per arribar a fer al menys la darrera tirada de la via que volíem fer, però tampoc ho veu clar i decidim recular. En plenitud de forma , ell hauria pressionat per baixar fins el punt en que hem perdut la via i recuperar-la però es troba molt fluix i decidim deixar-ho per millor ocasió.

La pujada fins el cotxe li costa deu i ajuda però aconseguim pujar sense més problemes

Una vegada al cotxe baixem amb tranquil·litat fins a Ribes de Freser per fer la cervesa i tornar a casa, on arribem a les 16, 30 hores.

J. ESTRUCH