DIMECRES, 04 DE DESEMBRE
Amb els dies de fred
que està fent darrerament, cal cercar llocs amb caloreta garantida i aquest
dimecres no té perquè ser menys. Avui surto amb el Guillem ja que el Visa
prefereix descansar i decidim anar a Abella de la Conca on darrerament s’han
obert vies noves.
Aprofito també per
ensenyar-li zones d’escalada on pugui anar amb els seus companys gaudint de roca molt bona i a més practicar
la col·locació de trastos.
Escollim anar al
sector de roca Vilella on encara hi ha dues o tres vies que no he fet i el
primer objectiu el centrem en la via “Gutierrez, lo puto amo”.
Ens juguem la primera
tirada a sorts i li toca al Guillem començar una primera tirada que d’entrada
presenta un passatge vertical i elegant però que després va perdent glamour
fins la reunió situada 45 metres més amunt. La dificultat és de cinquè grau.
Mentre el Guillem
puja arriben dos escaladors que resulten ser en Cespedes i en Bellmunt que
volen fer la mateixa via però que al veure-la ocupada decideixen entrar per la
via “lo gall pinto”.
La segona comença com
un rostoll en diagonal a la dreta per anar a cercar un díedre molt marcat, al
principi aquest díedre és fàcil per complicar-se al final. La dificultat de la
tirada és de cinquè amb un parell de moviments un pel més difícils. La ressenya
marca 6a però crec que no és tan difícil.
La tercera és un
veritable rostoll amb majúscules , i tan sols serveix d’excusa per anar a
cercar la darrera tirada.
La quarta tirada puja
pel vell mig d’una placa molt fissurada, presenta les assegurances justes i és
una meravella de tirada amb una dificultat de cinquè que et permet gaudir al
màxim de la roca, jo he fet reunió (amb
camelots) just al acabar la placa per poder fer fotos al Guillem atès que si la
faig a dalt del cim em perdré tota la perspectiva i no tindrem cap foto per
posar al blog.
La cinquena tirada és
fàcil fins el cim .
Personalment va
agradar-me molt més la via “ lo gall pinto” ,però cal reconèixer que la placa
de la quarta tirada és molt interessant i es mereix una visita.
La baixada la fem per
darrera fent una petita desgrimpada fins el coll, on decidim fer una altre via
per acabar d’arrodonir el dia i fer més metres. Tenim tres opcions més de vies
que no he fet, la via Aberroncho, la via de l’Aresta i la via Un gran dia que
crec va ésser la pionera del sector.
Ens decidim per la
darrera i en un tres i no res ja estic esgarrapant pedra per l’aresta, no hi ha
res i cal posar assegurances flotants al gust però com que no fa gaire temps
vaig fer la via Juanjo Garra no em costa gens seguir l’itinerari amb millor
roca. La reunió la faig uns metres per sobre i a l’esquerra de l’altra via, just al fil de l’aresta i sobre un
gendarme. Aquesta tirada té 55 metres i una dificultat màxima de cinquè grau.
La segona segueix la
mateixa tònica, amb 55 metres cal seguir l’aresta per cercar el millor
itinerari i trobarem un parell de ponts de coca i un pitó. La dificultat és
igual que l’anterior però té alguns passatges molt més bonics i estètics.
La tercera és molt
similar a la primera, la roca comença a perdre verticalitat i cal mirar els
blocs on t’agafes però la progressió és agradable fins el cim. La dificultat
baixa una mica. El descens el fem amb ràpel per la vessant oposada.
Mentre recollim el
material que hem deixat a peu de via , veiem als companys que baixen vers el
cotxe i ens afanyem per anar darrera d’ells i poder acomiadar-nos.
L’anècdota del dia va
passar al acomiadar-nos, que un “senyor” es va presentar com a “salvador” de
les aus que viuen per la zona i en va fer una retòrica sobre la diversitat
d’aus que hi ha i la prohibició d’escalar a la zona. Resulta que ha muntat un
negoci d’observació d’ aus i els escaladors li han xafat la guitarra.
Nosaltres li hem
proposat que informi dels llocs on hi ha nius i l’època de nidificacions i per
regla general els escaladors en saber-ho restringeixen l’escalada en època de
cria (de fet, al bar edelweis d’ Isona,
on hi ha ressenyes, en algunes hem vist ressenyada l’època en la que és millor
no escalar-hi). Li hem explicat que estem acostumats a complir amb les
restriccions i hem posat com exemple, Montserrat o Vilanova de Meià.
No s’ha avingut a
raonaments dient que no es pot escalar perquè trenquem el microcosmos de la
comunitat i ha marxat emprenyat. Total, a tot arreu hi ha talibans que veuen
com a única i exigible, tan sols la seva realitat.
J. ESTRUCH
Hola Visas, he llegit amb atencio la teva piulada i reconforta saber que hi ha gent que volta per tot arreu i que li agrada opinar sobre les vies que s'obren "por ahí" i m'agrada encara mes que opinin sincerament sobre el grau de satisfaccio de les mateixes, aixo es bo per a tota la comunitat. Per poder opinar s,han de fer.
ResponEliminaPer un altra banda veig que t,has trobat amb el personatge que alguns voldriem coneixer per dir-li unes quantes coses referents al us del medi natural i a la percepcio del mateix. Si entres al nostre Bloc , en la etiqueta InfoGall, podras vere un escrit que ens van enviar i que es parla del tema , no se si es la mateixa persona que tu vas trobar pero no m'extranyaria gens. Lo que si que m'agradaria molt es que m'en poguessis fer cinc centims mes sobre el apartat , on dius que hi te un observatori montat i que cobra per fer-lo anar. Caldria saber, si es aixi (lo de cobrar) si paga llicencia d'activitas i si te permisos per fer-ho. No mes per tocar els collons a aquestos pseudopuristes que es pensen, amb defensa del medi, que son els amos de la veritat absoluta. Una abraçada i a vere si un dia ens coneixem.
LO SERGI