Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 30 de desembre del 2013

VIA PICNIC

DISSABTE, 28 DE DESEMBRE
Per ser el darrer dia de l’any que podem sortir a escalar (a més és el dia dels innocents) el Meteoblue ens ha jugat una mala passada.
A les 8, 30, com cada setmana, el Josep i jo sortim d’Esparreguera direcció Vilanova de Meia, sabem que a mig matí passarà un front que pot mullar-nos però segons les previsions tan sols serà poca estona i no gaire pluja.
A les 10 sortim del bar Cirera per pujar fins el prat i començar l’aproximació, però mentre preparem el material ja comencen a caure les primeres gotes de pluja i ens amaguem dins el cotxe per veure com evoluciona, però a mida que passa el temps la cosa es complica més i més fins que farts d’esperar decidim baixar fins a Camarasa per veure si podem aprofitar el dia, però res de res, també plou, per tant amb la cua entre cames decidim tornar a casa.
A l’altura de la Panadella ja queda demostrat que hem fet el “primo” perquè a la zona de Montserrat quasi no es veuen ni boires, per tant ara cal decidir com aprofitem el dia o més ben dit , el que resta de dia.


Fa dies que el Josep va dir-me que no havia fet la via Picnic del Serrat dels Monjos i avui pot ésser una bona oportunitat per fer-la, dit i fet, cap a Collbató que hi falta gent i mai més ben dit perquè tant el Serrat de les Garrigoses com el dels Monjos és un bullidor de cordades. Hem comptat unes vuit cordades a les Garrigoses i unes cinc als Monjos. Esperem que la nostra via no estigui ocupada, cosa que seria molt fàcil atès que és de les més assequibles de la zona . Però aquesta vegada tenim sort i no hi ha ningú.


El Josep comença com és costum. A la tirada hi troba tres assegurances però pot posar tres o quatre camelots més per acabar de reforçar la tirada. Aquest tram té una dificultat de cinquè grau però algun passatge comença a relliscar.


La segona és la tirada més guapa de la via, una placa de forats amb una dificultat màxima de cinquè grau.


La tercera és amb diferència la més difícil, comença amb un díedre molt tancat per anar a posar-se sota un gran bloc, la placa de l’esquerra del bloc , molt vertical té una assegurança just a la meitat. Aquesta assegurança et protegeix del passatge més difícil de la via, un flanqueig a l’esquerra per anar a cercar una fissura que no es veu, aquests moviments si no els coneixes són difícils de veure i et fan suar una bona estona, superat aquest tram ja és fàcil fins la reunió.


La quarta tirada no té història (45 metres) i la manca d’assegurances (1 en tota la tirada) per sort la dificultat és baixa i no et fa patir.


Una vegada al ràpel hem tingut sort i una cordada que teníem a una via veïna i que baixaven davant nostre ens han deixat fer el ràpel amb les seves cordes, per tant no ens ha calgut desfer-les i en un tres i no res ja érem al camí i a les tres al bar amb un bon vermut davant nostre.

Avui hem tingut sort i encara hem pogut aprofitar el dia, tot i que amb un munt de quilòmetres que podíem haver-nos estalviat.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Doncs encara vau poder fer una molt bona via, la Píc Nic malgrat la fama de fàcil, et fa treballar amb les assegurances i al tercer llarg et fa suar, jo no la vaig encertar i vaig anar cap a la dreta on sort de portar un Camalot del tres....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      Et desitgem molt bon 2014 ple de feliçitat i d'escalades. Tens raó, la tercera és força obligada. La primera vegada que vaig fer-la també vaig sortir pel diedre recte amunt, les altres repeticions, ja escarmentat vaig sortir per on calia.
      J. ESTRUCH

      Elimina