Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 12 de gener del 2015

VIA BON VOYAGE PARMIS LES ANGES



DIUMENGE, 11 DE GENER.

Tenim a tot Catalunya un anticicló que no vol deixar-nos, això vol dir inversió tèrmica i molta boira a les valls però a les zones altes caloreta assegurada, per tant decidim el Lluis i jo aprofitar i tornar a Abella, avui sense el torb atacant les muntanyes segur que tindrem un bon dia.
Per no tenir que anar-hi tard decidim anar a les vies que hi ha sobre el poble, (les de Serra Carranima , les deixarem per més endavant  quan el sol vagi més alt i puguem posar-nos a escalar ben aviat, ara no hi ha sol fins les 12 del migdia).
Avui el nostre objectiu és la via “Bon voyage parmis anges” obra del Nico, guarda del nou refugi que hi ha a Abella. La darrera setmana el company Baraldes va fer-la i ara tenim una idea més clara del itinerari i les dificultats.


Pujar des del cotxe ens costa un 10 minuts, sense preses, i a les 10,30 ja estem a peu de via, tot i que no sabem si exactament és la via correcte o no perquè n’hi ha moltes d’esportiva a dreta i esquerra. De fet cercant la part més lògica i creuant diferents vies d’esportiva arribo a un nínxol que sembla ser la reunió de la via,(un parabolt amb anella i possibilitat de reforçar-la amb flotants). La dificultat de la tirada és de cinquè grau.


La segona li toca al Lluis, un tram molt vertical però que es pot protegir amb flotants és la part interessant de la tirada, aquest tram és expo fins el primer parabolt però un camelot del 0,5 queda de pel·lícula i els dos cordinos que hi ha acaben de protegir el tram. La resta de tirada és un passeig per una feixa fins el peu del segon mur.


Aquesta tirada és per la dificultat l’estrella de la via, llàstima que encara estigui una mica terrosa. Comença amb un tram fàcil fins sota un petit sostre, en aquest tram hi ha un cordino i es pot llaçar un arbre, el sostre es salva de dreta a esquerra i està ben protegit per un parabolt, el següent tram és adherència pura i cal confiar molt amb els gats, cal flanquejar a l’esquerra fins un segon parabolt i d’allà fins un arbre, passat aquest hi ha un tram més fàcil per tornar-se a complicar a la sortida d’una fissura i per arribar al següent parabolt, aquí segueix la progressió per adherència de peus però les preses de les mans són forats que s’ha netejat de molsa i encara tenen un tacte terròs tot i que són uns moviments molt estètics i bonics, la part final de la tirada també és d’adherència però hi ha uns arbres per agafar-se amb les mans que fan el tram més plàcid.



La quarta tirada segueix recte amunt, no hi ha assegurances i cal aprofitar els arbres per llaçar-los, cal tenir intuïció per localitzar la reunió situada un xic a l’esquerra i sota una placa molt llaminera.



La cinquena creua aquesta placa de dreta a esquerra, hi ha dues assegurances, bàsicament per assenyalar el camí però hi entren els camelots a caldo, sobretot els números petits.



Aquí ja veiem l’arc de les darreres tirades i nosaltres tenim que pujar seguint el fil de l’aresta, la sisena tirada és la més llarga de la via, cinquanta o seixanta metres , depenent si agafes la primera i la segona reunió de les vies d’esportiva que hi ha al arc, el Lluis no ha vist la primera i ha apurat fins la segona sortint una tirada de 60 metres. A la tirada senyalen dos parabolts , però nosaltres tan sols hem vist un, la resta amb flotants i amunt. 



Un primer tram de cinquè superior és la part més forta de la tirada, la resta de cinquè entretingut, tan sols cal anar en compte amb les pedres soltes.



La setena tirada és molt més fàcil, quart grau però és espectacular creuant tot l’arc per sobre i fent reunió a l’altre paret. Per cert, una vegada al poble hem volgut conèixer i saludar al Nico i ens ha comentat que el dissabte el Luichy va fer-la allargant la via fins la cresta cimera amb dos llargs de quart grau. (A casa hem vist al seu blog, la nova ressenya i la seva proposta de descens que crec que caldrà tenir molt en compte).


El descens per la ferrada és molt bonic però llarg i pesat  i en arribar al poble, se’ns han acabat les ganes de fer més vies. Per tant anem al refugi per veure si podem prendre una cervesa però no en tenen i passem l’estona xerrant de projectes. La cervesa la farem tot baixant cap a casa.

J. ESTRUCH










2 comentaris:

  1. Hola Josep,
    Pel que veig a la teva ressenya vosaltres també vau començar la via massa a l'esquerra. la primera tirada va recte.

    Salut i a escalar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Sí, sempre cercant la lògica, je, je. Tal i com vareu fer vosaltres tindrem que tornar-hi i fer-la per la ruta original i aprofitar l'avidentesa per fer les dues tirades afegides del Luychi.
      Bones escaldes, que no pareu.
      Josep Estruch

      Elimina