Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 14 d’octubre de 2015

FILLS DEL VENT

DISSABTE, 10 D’OCTUBRE

Ja estem en una altre setmana  i no tinc clar l’objectiu, tan sols tenim clar que les obligacions familiars ens faran tornar aviat de l’escalada.
Desprès de moltes propostes més o menys agosarades ens decidim per anar a una escola que no agrada a tothom, (dels companys amb qui normalment vaig a escalar,  a cap li agrada) i jo tinc que dir que personalment m’atrau anar-hi, tot i que em costa sempre acostumar-me a la seva pedra i al traçat de les seves vies.
Per sort , el company d’aquesta setmana és el Jordi, ell no hi ha escalat mai, per tant és fàcil d’enganyar.
Volem fer una clàssica i escollim la via Fills del vent.


Sortim d’Esparreguera a les set com tenim per costum, però al Eix del Llobregat a l’altura del túnel Boguña, trobem una cua de por que ens obliga a desviar-nos i cercar una millor,  desprès de perdre una bona estona fent cua.  Amb tot a les nou estem a Solsona fent les festes a un bon esmorzar.
A les deu ja aparquem i comencem la curta aproximació a la via.


La primera tirada , la demana de fer el Jordi i se la treu sense problemes, la tirada està ben assegurada tot i que hi ha vent entre les assegurances, però la roca és franca i es deixa fer be.
La segona te el mateix tarannà, sortida per la dreta de la reunió per saltar unes balmes  i seguir amunt fent petites sigues sagues tot cercant el camí més adient


La tercera te mitja tirada d’escalada i mitja d’herba tracció, al principi la roca és bona però en el tram de transició de roca a herbes, l’aspecte de la roca és de trencat i cal anar en compte.


La quarta, personalment, la millor de la via surt per la dreta per entrar en una placa llisa i vertical que no sembla del típic conglomerat / calcari de la zona, tota la tirada és difícil (V), excepte un petit tram a mitja tirada, que és una mica més difícil.


La cinquena és una tirada tonta, comença amb un flanqueig a la dreta fàcil fins arribar a una canal, una vegada al final hi ha un burí sota un llavi per protegir el tram més difícil de la tirada, aquest tram és de progressar amb decisió, donat que si caus deixes les cames a la rapissa on hi ha la darrera assegurança. Superat aquest tram d’uns deu metres cal seguir una canal herbosa fins la reunió.


La sisena tirada és la tirada més expo de la via i molt difícil d’assegurar, surt de la reunió per l’esquerra amb una assegurança, bàsicament per marcat el camí i una vegada superada la primera panxa , cal tirar a la dreta per sortir per la dreta d’una vauma, a partir d’aquí cal superar dos desploms sense possibilitat de posar-hi res, dels dos desploms el primer l’he trobat especialment fi i delicat, el segon si et desplaces molt a l’esquerra es pot superar bé , encara que amb el perill d’ un bon pèndol.


Una vegada superat aquest tram, i segons la ressenya que portem , hi ha dues assegurances juntes i mes amunt un pitó, però he perdut una bona estona de dreta a esquerra sense saber veure’ls, fins que finalment els he pogut localitzar. Aquest tram és el més acrobàtic de la via, amb un parell de moviments de contorsionista per entrar al díedre final i una entrada a la reunió d’herba tracció.


La setena tirada és estranya i difícil, primer hi ha un parell de desploms que es poden superar bé fins arribar al tercer, en aquest hi ha dues assegurances a tocar i per algun motiu deuen ser-hi, je, je. Agafar la segona és fàcil agafar-la  dret des de la primera però deixar-la ja és un altre tema. He intentat dues vegades i cada vegada el peu esquerra avall, no arribava al lloc desitjat i tornar a començar, fins que he posat un anell de corda per pujar el peu dret i poder allargar l’ esquerra més amunt (maleïda no - elasticitat), pas superat!!, la resta de tirada més fàcil i final amb arbre tracció.


Un tema que cal tenir present és assegurar al segon i facilitar-li la feina, he cercar un lloc per poder ajudar-lo i que les cordes li baixessin mes rectes però no he trobat cap lloc on posar una assegurança i l’ única solució que he trobat ha estat de assegurar-me amb una sola corda la darrera assegurança i procurar que una corda li vingués el més recte possible, tot i així recuperar el material ha costat molt.


La darrera tirada presenta una grimpada amb un pas complicat de fer per poder entrar al bosc i donar per acabada la via.

La baixada l’ hem fet per la part dreta i encara hem trobat quatre rovellons. Aquesta vegada com que anem amb el temps just, no ens hem pogut aturar per fer la cerveza, que hi farem, els compromisos son els compromisos i cal respectar-los

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada