Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 8 d’octubre de 2015

VIA ANGLADA GUILLAMON

DISSABTE, 03 D’OCTUBRE

A mitja setmana encara tinc un nus a l’estomac pensant amb l’escalada del dissabte passat, però el fet d’haver vist i parlat amb el Lluis aquests darrers dies i al veure la franca millora en l’ evolució de tot plegat , la tensió comença a afluixar-se, per axó al trucar-me el Jordi per preguntar-me si sortia aquest dissabte he dit que si,( no vull passar-me el dia pensant), i comencem a fer els preparatius per una ascensió suau. però llarga que és el que m’ha demanat que vol fer.
De totes les propostes que li faig , ha escollit anar a Terradets, (condicionats pel meteoblue que diu que serà dels pocs llocs on el temps serà bo).


La via escollida, l’Anglada Guillamon, la clàssica per excel·lència de la paret i a més és una de les vies que tens que fer, però que mai trobes el moment d’anar-hi perquè sempre surt una altre opció de via, més difícil, o més assegurada, o menys llarga, etc....
Desprès d’aturar-nos a Bellcaire per esmorzar arribem al parquing de la font de la figuera on encara no hi ha cap cotxe d’escaladors i sense aturar-nos gaire enfilem camí del peu de via.


La primera tirada no presenta cap complicació a més jo ja la he fet quan vaig fer la via Vidal Farreny, un llarg no gaire difícil amb forces possibilitats d’autoprotecció.
A continuació hi ha una llarga caminada per la feixa fins arribar al començament d’unes vires que s’enfilen en direcció a l’aresta en diagonal ascendent. Nosaltres hem fet reunió poc abans d’arribar-hi en un petit replà .


La tercera hem arribat fins la marcada aresta i hem remuntat fins un gran arbre, en tot aquest tram no hi ha material (o no l’hem vist) però la dificultat és baixa encara que la roca és a controlar.
La següent tirada ha estat fins arribar a una gran savina que tapa una vauma, en aquest tram ja podem dir que comences a escalar per roca més compacta i amb més continuïtat.


En el següent tram hem enllaçat dues tirades i ens hem plantat a una petita feixa resultant un tram força llarg, uns 50 metres, i amb una dificultat de cinquè grau sobretot al tram final.
La tirada següent esta graduada de cinquè superior però aquest tram hem fet dos passos de A0 com una casa, abans de posar un camelot per protegir un tram de bavaresa en una llastra desenganxada, a continuació una placa molt compacta et deixa a la reunió.


En la següent tirada ens hem perdut una mica, el Jordi a pujat fins una savina per un terreny precari i una vegada allà a vist una reunió per sota i a la dreta i ha anat a fer reunió allà, jo he vist més clar fer un flanqueig horitzontal a la dreta  i directe a la reunió, fins aquí cap problema, però el Jordi havia deixat tres camelots per protegir-se i he tingut que desfer la tirada per recuperar el material. Algunes ressenyes senyalen que cal sortir recte amunt de la reunió i d’altres que cal fer el flanqueig a la dreta???. Quina és la millor?.


La veritat que nosaltres hem fet reunió en dos parabolts sikats i la mar de bé.
La següent tirada , just a la sortida hi ha un cargol xafat però es pot protegir fàcilment amb flotants, cal travessar una placa en diagonal a la dreta i entrar per una canal que et deixa a la feixa, sense gaires dificultats.


El tram final hem volgut fer-lo per la via original, encara que no hi ha cap assegurança fins la darrera reunió.


Aquest tram de via  la dificultat va pujant a mida que vas més amunt, primer comença amb quart grau i la traca final és la darrera tirada que amb una dificultat de cinquè superior (diuen), et treu els colors, nosaltres hem fet dos passos de A0 al tram més vertical on hi ha tres claus i un fart de patir en el tram horitzontal per arribar a aquest. El tram més tranquil de la tirada ha resultat el díedre inicial, que tot i tenir un aspecte de roca dolenta, aquesta és força bona i compacte.

De baixada cap problema i amb una horeta ja estem al cotxe i directes a fer la cervesa.

J. ESTRUCH. 

3 comentaris:

  1. Enhorabona, L'Anglada per molts va ser la primera via que vam escalar a Terradets. Les generacions d'ara ja comencen més fort
    Hi ha una combinació molt bonica: neurona desidente, la part mes maca de l'Anglada i sortir per la Vidal-Farreny

    ResponElimina
  2. Hola Mingo,
    És veritat els joves prefereixen seguretat a aventura.
    De la combinació que dius no conec la primera part, neurona desidente, la resta , si que la conec i pot quedar una bona via
    Salutacions
    Josep

    ResponElimina
  3. Celebro que el Lluís vagi millorant! l'Anglada és una via que es va complicant a mesura que fas metres, recordo algun tram per mirar-s'ho.

    ResponElimina